Àmbit A. El CxR, Autoritat Nacional Catalana

• Una funció bàsica del CxR i l’Assemblea de Representants serà la de construir el relat amb el que ens presentem al món explicant i argumentant la nostra decisió de constituir-nos en nou estat independent d’Europa.

• Explicarem com i perquè Espanya actua com un estat colonial, tractant-nos dictatorialment com una colònia i una minoria nacional a la que oprimeix perquè el seu únic interès és l’espoli dels territoris que considera seus i, per això, és incapaç, d’adoptar un règim democràtic.

• Explicarem que tenim tota la legitimitat per aplicar el dret d’autodeterminació, a la vegada que tota la legalitat atès que és un dret contemplat en les lleis espanyoles des del 1977.

• Explicarem que ja s’ha intentat la via d’un referèndum d’aurodeterminació l’1-O,  convocat per les autoritats legals del país i la resposta del virrei Felip va ser fer una declaració de guerra judicial i va ordenar, i enviar, efectius policials per reprimir l’exercici del vot de la ciutadania i explicarem perquè aquesta resposta només ens condueix a una via unilateral com a camí a la independència

• Explicarem perquè som una nació diferent a les que ens envolten, especialment de la castellana. Agafem la idea que explica V.Partal en l’editorial del 26/7/21:“Benjamin Akzin va voler definir la nació amb allò que, molt encertadament, anomenà patró de semblança-dissemblança”...” . I això implica, doncs, que una nació és l’organització de la dissemblança amb la nació del costat. Si el patró és semblant, molt semblant, massa semblant, aquell grup humà té molts punts de ser el mateix que el veí. I a l’inrevés, com més dissemblant l’un de l’altre, més nació s’és.”

      Hem d’explicar al món, fins i tot als propis catalans, com som de diferents respecte a la nació castellana amb exemples històrics            d’aquesta diferència reafirmant-nos en les nostres potencialitats.

      La primera i més específica diferència és la llengua catalana pròpia.

      Però també som pioners en l’aplicació de les constitucions i el parlamentarisme europeu i mundial, en desenvolupar un dret                  consuetudinàri en lloc del reglamentista castellà, com hem sigut pioners desenvolupant el dret marítim internacional, en les                  contribucions catalanes a molts moviments independentistes d’arreu del món com a manifestació de l’esperit lliberal, no dictatorial        català diferent del colonial castellà, etc, etc, etc...

• Explicarem les raons històriques, i la diferència des dels orígens, diferents a la majoria dels altres pobles de la península i des d’abans, fins i tot de la plena independència de Catalunya el 988 amb Borrell II, passant per la intervenció militar espanyola el 1714 i la relació Catalunya Espanya, passant pel 1936, i especialment en l’actualitat.

• Explicarem, a l’estil de la declaració d’independència del EUA, els greuges que patim des de temps immemorials, molt especialment l’espoli fiscal.

• Explicarem què volem fer com a nació, El País que Volem construir, una societat progressista i que el nostre objectiu és, amb la independència, tenir un estat encarat al bé comú i en equilibri amb la natura.

• Al mateix temps s’ha d’anar treballant per elaborar, a través d’un procés participatiu els principis d’un projecte de nova Constitució,

• Explicarem, en la línia del que demana la UE amb la Conferència pel futur d’Europa, com veiem la UE del futur, defensora dels principis democràtics, entre ells especialment, reivindicarem el Dret d’Autodeterminació dels pobles, però, també, una nova estructura Federal o Confederal de la UE i especialment les mesures contra la burocratització funcionarial dins les estructures europees així com l’objectiu del bé comú i l’equilibri amb la natura.

• A més de les funcions anteriors, el CxR, com Autoritat Nacional Catalana, és important que publiqui en el DORC, Diari Oficial de la República Catalana les normes i lleis desenvolupades pel Parlament de Catalunya que puguin ser la base d’actuació de la propera República, sobretot si son impugnades per les institucions i els tribunals espanyols, i que puguin entrar en vigor en el mateix moment en que aquesta es proclami.

• A nivell internacional haurà de ser la punta de llança de la lluita contra la repressió judicial de l’interior portant-la a les institucions europees, on l’EE és més dèbil, defensant principalment els principis de la democràcia en front a les posicions dictatorials i antidemocràtiques espanyoles.

• Per això compte amb les seves estructures locals, els CLdRC que han d’involucrar el màxim de ciutadans i entitats en el territori, en la seva actuació a les institucions locals, ajuntaments...

Solament un cop definides les funcions que desenvoluparà l’AdR es pot definir l’aspecte organitzatiu que adoptarà l’AdR. Cadascuna de les funcions definides anteriorment pot esdevenir una comissió on treballaran els representants escollits en les properes eleccions. Tots els candidats que es presenten haurien de saber sobre quina especialitat poden aportar més coneixement i experiència, i postular-se per alguna d’elles. Tanmateix un cop formalitzada l’AdR es pot escollir un portaveu de cada comissió per tal de plantejar en nom de tota la comissió els avenços i les propostes que es poden plantejar als plenaris de l’AdR.

Perquè, a diferència del Parlament de Catalunya, aquí no hi ha grups parlamentaris, i solament així es pot canalitzar, a través de les comissions i els seus portaveus, les opinions que poden tenir els 121 representants elegits, sense que sigui un caos de paraules i opinions emeses.

Tots i cadascun d’aquests punts s’han de desenvolupar per contribuir al relat per el qual volem ser independents.