Estem en una confrontació , no armada, però brutal, i hi ha d’haver un únic Estat Major, en el que hi hauran representants dels tres ariets en funció de l’Estratègia Compartida que es vagi aplicant. Això no vol dir que en aquest EM sempre hi hagi els mateixos membres, n’hi hauran uns de fixos i uns altres que hi participaran en funció de la campanya a aplicar en un moment determinat. Aquest plantejament pot resoldre els enfrontaments entre els diferents partits.
El punt 6è del nostre Acord x la Confluència és l’Estratègia Compartida https://www.catproposa.cat/document-axc-6 diu:
“Per tant hem de fixar quins son els àmbits que ha de tractar ineludiblement aquesta Estratègia Compartida per incidir sobre tots els fronts a tractar amb el Pla d’Acció, per debilitar l’adversari i per conduir el litigi cap a la posició més favorable possible i finalment per decantar la balança i guanyar”
L’actuació en qualsevol dels diferents fronts ha de ser sempre planificada en el seu conjunt. No es poden fer les coses de manera dispersa i sense un Pla Únic.
Hem de definir què s’ha de fer en el front interior de Catalunya i què s’ha de fer en els fronts de l’exterior.
A l’exterior hi juga un paper fonamental el nostre ariet, la nostra eina, del Consell per la República que actua en el Front Internacional, en el que s’ha de planificar com i quines han de ser les aliances internacionals, que ens ajudin a mantenir la batalla exterior sobretot amb la reivindicació dels drets civils i polítics inherents a les democràcies, vulnerats sistemàticament per l’EE, per tal d’aconseguir el reconeixement del nou Estat Català per part d’altres estats europeus i d’altres continents.
Així mateix a l’exterior tenim plantejada la confrontació en el Front de la Política a Espanya amb el benentès que tenim representants al Congrés de Madrid i han de ser altaveus de la nostra decisió de marxar d’Espanya, incorporant nous aliats a la nostra causa. En aquest sentit sembla molt interessant aprofundir en la línia començada amb el Pacte de la Llotja de Mar de BCN, així com enfortir les relacions amb la resta de països de la nació catalana, especialment dins l’EE.
Per descomptat el nostre interès no és ajudar a les forces “constitucionalistes”, signants del 155, sinó incidir i aprofundir les seves contradiccions i agreujar les seves esquerdes denunciant el seu caràcter hereu del feixisme franquista i les vulneracions dels principis democràtics i dels drets humans bàsics característic de les actuacions de l’EE, incidint sobre les crisis de l’EE, econòmica i institucional, per mirar d’aprofundir-les i esquerdar la seva fortalesa, desprestigiant-lo davant de qualsevol interlocutor, especialment denunciant la Monarquia i el Virrei Felip amb tos els casos de corrupció destapats en els darrers mesos i anys.
Al mateix temps el CxR té un paper molt important en el cada cop més important Front Jurídic que fins ara s’ha sabut utilitzar exitosament fent servir les lleis internacionals, de respecte dels drets humans que garanteix l’ONU i especialment les lleis de la UE que obliguen a Espanya a garantir els dret democràtics, barrant el pas a actuacions dictatorials de l’EE i que s’ha de continuar utilitzant amb una planificació coordinada en totes les causes obertes contra represaliats del procés.
En el Front Interior hem de definir molt bé quin és el paper de les nostres institucions del país, en particular del Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya, aquest segon ariet que hem anunciat, perquè continua essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana.
Les institucions han de continuar gestionant els recursos del país, per a tots els seus habitants al mateix temps que ja es dona una pinzellada de com volem que sigui, desplegant un programa social que pugui orientar cap a on anirem amb la nova República.
Però, com ja hem dit, les institucions no han de liderar el procés, pel control al que estan sotmeses per l’EE. Han de gestionar el dia a dia, mantenir la dignitat de la institució sense renunciar al seu paper de garant de la sobirania del poble i bastir discretament les estructures per fer el pas a la nova república.
A l’interior cal tenir en compte, també, altres fronts com per exemple el paper de les institucions locals (ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions) i dels càrrecs electes per fer palesa la regeneració democràtica i el bon govern cap a polítiques sobiranes i republicanes en el món local.
Finalment el tercer ariet és l’empoderament de la ciutadania autoorganitzada.
Les diferents i múltiples organitzacions independentistes de la societat civil han de Confluir en un Acord conjunt, en la mesura que treballin per projectes en diferents àmbits com l’actuació en totes les estructures de l’anomenat sotsgovern, aconseguint que el màxim nombre d’institucions de la societat civil esdevinguin eines de país al servei de la República.
Volem i podem fer que els independentistes governin els col·legis professionals, les federacions socials, culturals i esportives, els òrgans universitaris, les cambres de comerç i les patronals, els sindicats, etc. Volem fer que el canvi de model de país comenci també des d’aquestes institucions.
Per una altra banda Volem exercir la sobirania popular republicana tot construint una democràcia plena que ens permeti anar generant participativament sobiranies quotidianes a gran escala: processos que apleguin moltes petites accions per fer front als oligopolis, processos que ens permetin conèixer les grans dependències que patim i que impliquin molta gent a construir alternatives, a construir ja des d’ara, el país millor que volem amb tothom i per a tothom.
S’ha d’anar creant un poder efectiu i no dependent de l’Estat espanyol construint sobiranies per la República en els diferents sectors socials.
Si aquestes campanyes estan organitzades coordinadament a tot el país tenen una força brutal.
Una darrera eina molt potent son els Debats sobre el nou paradigma de país. Aquesta és una línia estratègica doblement important perquè es pot desenvolupar tant des de les institucions com des de la societats civil. Des de les Institucions, al igual que des del Consell per la República es fomentarà el debat ciutadà sobre el nou model de país amb projectes molt consolidats i de gran recorregut com Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur (CCiF), amb debats no reactius sinó propositius.
Aquests debats fora de significar un niu d’enfrontaments entre forces independentistes han de plasmar els consens i dissens que surtin en el debat, tal com ara es pot fer en el debat sobre la implementació de les renovables en el sistema energètic a Catalunya o l’ampliació de l’aeroport de BCN i el model econòmic sobre el que s’ha de sustentar aquesta ampliació.
Cadascun d’aquests camps d’actuació han d’estar definits sota un projecte clar, i amb un grup de persones expertes i compromeses en portar-lo a la pràctica en el moment adequat, i la ciutadania ha d’organitzar-se per dur a terme la confrontació en aquests àmbits en els que té el paper principal.
Aquesta és la feina pendent ara mateix.
