22 de juny de 2023
Benvolguts companys
La darrera elecció de l’Alcalde de Barcelona ens ha deixat una confirmació, creiem que definitiva, de com actua l’Estat espanyol respecte a Catalunya, sempre hi està en contra i no tenen cap inconvenient d’anar tots ben units per aquest menester o no ho creieu així vosaltres? PSC, Comuns i PP tots tres votant junts contra l’independentisme, aquest cop a estat per segona vegada en contra de Xavier Trias i fa 4 anys en contra l’Ernest Maragall. En els moments importants no han dubtat a fer-ho. Han bloquejat l’elecció de representants al Parlament, han bloquejat l’elecció de presidents, han destituït presidents , etc, etc i sobretot ho van deixar clar amb l’aplicació del 155 pel PP i la necessària i inequívoca adhesió, en aquell moment, del PSOE. Aquests dies ho ha deixat clar l’ex ministre Fernandez Diaz en recordar la famosa frase “antes roja que rota”.
I nosaltres encara anem estirant-nos els cabells entre els partits independentistes. Com hem dit manta vegades des de Catalunya Proposa, la nostra confrontació és una lluita d’Alliberament Nacional, Estat espanyol contra Catalunya, els partits unionistes espanyols contra els partits independentistes catalans. Això no va de dretes contra esquerres.
Desgraciadament amb aquest acte a Barcelona queda clar que no ha servit, ni servirà, de res l’estratègia mantinguda per la vostra direcció i el vostre partit. En que ha quedat la Taula de Diàleg? En res. De que serveix l’acord de claredat, de res. De què serveix ampliar la base independentista? De res. De què ha servit no parlar d’independència en aquestes municipals, i només parlar del dret d’autodeterminació (per cert ja exercit l’1-O del 17), per poder augmentar electes en el cinturó roig de les grans àrees metropolitanes? Doncs només s’han aconseguit un miserable regidor més a Santa Coloma. De què ha servit? De res. En les passades eleccions municipals els partits independentistes han perdut vots però el que més, molts més, ERC 305.000. Aquesta és una desautorització cap a l’estratègia de la vostra direcció i si no ho veieu així és no saber llegir la realitat de les votacions.
L’ estratègia de la vostra direcció volent tenir per sobre de tot l’hegemonia política en el camp independentista ens ha fet anar dividits i tremendament enfrontats entre nosaltres com si l’enemic d’ERC fos JxC en lloc de considerar que, insistim, el nostre enemic comú és l’EE. Per tant tota aquests estratègia de què ens ha servit fins ara? De res, de res, de res.
Sembla que ara, la vostra direcció, en veure la patacada en aquestes municipals, ho vol suavitzar, però, en lloc d’anar a l’arrel del problema ara parla que son els únics que no pacten amb la dreta. Mare meva! Això és una nova falsedat, i si no ho és encara és més greu. Anem a pams. La direcció d’esquerra s’ha atipat de dir que JxC és l’hereva de Convergència (com si convergència fos el diable del quual cal fugir-ne) i representa la dreta catalana, per tant no pactaran mai amb JxC que ells consideren la dreta? Sembla que això es contradiu amb les aproximacions que ara es fan amb JxC tot dient que celebren la bona sintonia que hi ha. I a més ja van pactar, amb aquesta dreta, ni més ni menys que el Govern de la Generalitat encara que fos de manera efímera. I això ho diuen per justificar els pactes amb el PSC i fins i tot amb els Comuns a pesar que tots dos han pactat amb el PP a l’Ajuntament de Barcelona, com a bons partits unionistes. És a dir, la direcció d’ERC prefereix pactar amb l’esquerra unionista o fer-ho amb un partit independentista? Si hi pacta, menteix quan diu que no pacta amb les dretes i si no hi pacta encara pitjor perquè, flirtejant amb les esquerres unionistes, no aconseguirem mai arribar a la independència.
Ara la direcció d’ERC diu que no avalaran un pacte que no sigui d’independentistes a la Diputació de Barcelona descartant donar suport al PSC i demanen a JxC que tampoc li doni suport. Però saben que a la Diputació de Barcelona la cosa està complicada perquè ERC i JxC tenen 11 diputats cadascuna i els unionistes tenen PSC 18, Comuns 5 i PP 4, i altres 2. O sigui que els unionistes tenen 27 diputats (majoria absoluta). Fins i tot només PSC i Comuns ja en sumen 23 i els independentistes només 22.
Què ha passat a les diputacions de Tarragona i Lleida? Malgrat poder disposar d’una majoria absoluta sumant els vots d’ERC i JxC sembla que no hi haurà pacte independentista a cap dels dos ens provincials. Tot i que després de les eleccions municipals, el President de la Generalitat, Pere Aragonés, va reclamar prioritzar pactes sobiranistes, als municipis, consells comarcals i diputacions, finalment Esquerra sembla que no tindrà inconvenient d’aliar-se amb el PSC a Tarragona i Lleida i deixar Junts fora del govern, tot i que a Lleida ERC i PSC no tenen majoria absoluta, però aliats amb el PSC tindran la Presidència i en canvi amb Junts la tindria Junts per tenir més diputats (el que son les cadires!). Tot és diferent a la diputació de Girona on si que sembla que ERC i Junts han arribat a un pacte per reeditar l’acord per al proper mandat.
Junqueras reclama un acord programàtic dels independentistes, per presentar-se a les generals espanyoles i diu que no donaran suport a P. Sanchez si no tenen garanties de millores per Catalunya, Però que no en tenim prou amb tota la repressió en tots sentits i des de temps immemorials, que patim a Catalunya per part de l’EE? Recentment la Cambra de Comerç de Barcelona ha reclamat 50.000 milions d’€ en infraestructures del deute que l’EE té amb Catalunya (fins i tot és més del que tots els països occidentals han facilitat, fins ara, a Ucraïna en la seva guerra contra Rússia).
A Madrid no es tracta d’anar a pidolar res, perquè sistemàticament l’EE (ja sigui amb el PP o amb PSOE) incompleix totes les seves promeses. A Madrid s’hi ha d’anar amb un programa independentista que nosaltres ja hem proposat i publicat en els següents articles penjats al nostre web i que podeu trobar en aquests enllaços
https://www.catproposa.cat/va-20230609
i https://www.catproposa.cat/va-20230609-2
A part de posar-se d’acord en un programa comú a Madrid, cal que es posin d’acord en una Estratègia Comuna a Catalunya, que ens és molt més necessari. Per això creiem que els partits i especialment (per la seva importància) ERC han de fer una reconsideració pública de canvi d’orientació. Abans de que comencés tot el procés independentista d’aquest darrers 14 anys dèiem que si CDC no s’afegia al procés independentista no ho aconseguiríem i ara diem que si ERC no canvia d’actitud, pel camí que marca, no ens en sortirem.
Militants i simpatitzants d’ERC forcin a la seva direcció i deixem-nos de sectarismes inútils.
Grups Proposa