Carta oberta a Oriol Junqueras
11 de maig de 2021
Sr. Oriol Junqueras,
Benvolgut,
Hem llegit les declaracions que va fer a “El Periódico” aquest cap de setmana i estem perplexos. A veure si ho hem entès bé.
Es queixa que a hores d’ara encara no tinguem govern i diu que “inexplicablement continua una tediosa negociació que es van apressar a encarrilar dos dels actors polítics –per garantir una majoria d’investidura- a l’espera que un tercer es decideixi a fer el pas.”
La primera cosa que ens sorprèn és que vostè digui que “inexplicablement”, és a dir que per a vostè no té explicació, que continuï una negociació per arribar a un pacte de govern per escollir President de la Generalitat i formar un govern de coalició.
Que vostè, que és el President d’ERC i màxim dirigent del partit responsable de formar aquest govern, no entengui on som és profundament preocupant, perquè així és impossible que puguin arribar a fer cap govern.
D’altra banda, parla d’una tediosa negociació per garantir una majoria d’investidura. Efectivament se li deu fer molt pesat continuar negociant si no sap per què continua negociant. Considerem penós que vostè etiqueti de “tediosa” la negociació que vostès fan per trobar els suports necessaris perquè puguin formar govern. Una cosa tediosa, simplement no ofereix cap atractiu, es fa a contracor, i per tant sense ganes, i aquest ànim és totalment allunyat d’una activitat il·lusionant que se suposa que ha de ser poder investir President de la Generalitat, a un representant del seu partit després de tants anys. En fi, en lloc d’estar molt il·lusionat el veiem desganat, apàtic d’una negociació tediosa. En fi una actitud molt poc engrescadora, no creu?
Retreu, veladament, la responsabilitat a un tercer actor, Junts, que no es decideix a fer el pas, quan dos dels altres actors, ERC i la CUP, van arribar a encarrilar un acord per garantir una majoria d’investidura. Però, a veure. Per què estan debatent amb aquest altre actor indecís que no acaba de fer el pas?. Suposem que deu ser perquè, amb els dos altres actors, és a dir, ERC i la CUP, no arriben a sumar el suficient per garantir una majoria d’investidura. Doncs no els queda cap més remei que continuar amb la tediosa negociació per arribar a un acord satisfactori amb l’altre soci, al qui necessiten per fer govern. És la seva responsabilitat d’arribar a aquest acord. I si les condicions que els posen son inacceptables, facin públic el que han negociat i la ciutadania ens en podrem assabentar i jutjarem pel nostre compte. Però sense això no es queixi que son els altres qui posen condicions draconianes.
Pensi que la ciutadania vàrem votar perquè els partits independentistes fessin un acord de govern per plantejar l’embat definitiu amb l’Estat espanyol i acabar el que vàrem començar l’1-O i que tots vostès no van saber acabar el 27-O.
Tampoc entenem que vostè parli de “garantir una majoria d’investidura”. Ara comencem a veure realment que vostè no sap per on van, perquè en les circumstàncies actuals, i sobretot després de l’experiència del darrer govern del President Torra, ara no es tracta de garantir una majoria d’investidura, sinó d’un pacte de govern, de legislatura i una estratègia de confrontació amb l’Estat espanyol. Tot això sí que entenem que és de molt més abast i per tant, ha de ser molt més laboriós de pactar. Però això és el que han de fer. Si vostè diu que incomprensiblement no s’ha arribat a un acord, i situa l’acord en un pacte per garantir la investidura, és que, evidentment, vostè no entén, tal com diu, ni de què discuteixen. I així, Sr. Junqueras, no pot ser el líder que ens porti a l’alliberament i a la independència.
Si continuem llegint l’article, ja anem entenent el perquè de la seva desorientació.
Parla “de la gestió dels fons europeus de recuperació i que l’estat espanyol rebrà de la UE, 140.000 Md’€ en els propers 5 anys i que Catalunya podria acabar rebent una inversió de prop de 30.000M”. I nosaltres l’hi preguntem. Que no recorda que Catalunya ha contribuït amb 80.000M de solidaritat amb l’EE en els passats 5 anys?
Parla “de que som prou valents per ser el pilar per sostenir l’Estat del benestar”. Però de quin pilar parla? I de quin Estat parla?. Perquè si parla de Catalunya nosaltres no som el pilar de ningú, sinó que amb el que ens espolia l’Estat espanyol i els ajuts, que ens pertoquen com a europeus, ens en sortirem sense aguantar res més que el nostre propi país.
Que vostè parla de ser el pilar de l’Estat espanyol queda clar quan diu “que és necessari continuar exigint la implicació de l’administració central”, de l’Estat espanyol, està clar!
I més endavant diu: “Els estats que millor se’n surten son aquells que saben compartir riscos...”. Però que no sap que nosaltres no som encara un estat i no podrem sortir-nos-en ni millor ni pitjor perquè no decidim res, en cap ordre de coses i tampoc en el tema econòmic?. Perquè, per decidir, necessitem l’estat propi i, per això primer hem d’aconseguir la independència.
Però vostè no està parlant d’independència, sinó de l’Estat espanyol del benestar, de l’administració central de l’Estat espanyol, i de demostrar a altres... a qui, a l’Estat espanyol? A la meitat del seu article ja ens ha dit que “tot això ho hem de planificar, pensant a 10 i a 20 anys”. És a dir clarament, ara, d’independència, res de res.
No ens estranya que no entengui del que està negociant amb els altres partits independentistes, perquè vostè està parlant de l’actuació del seu partit dins l’autonomia espanyola i aquest tercer actor polític que no fa el pas, em sembla que parla de quina estratègia seguir per arribar a la independència i del paper que hi ha de jugar el Govern de la Generalitat que vostès han de presidir. Cosa molt diferent!
Perdoni perquè si no entén res de res, és molt preocupant i no és un dirigent vàlid. Per tant, li aconsellem, deixi la Presidència del partit. Doni pas a altres companys més decidits i clarividents. Si, en canvi, està actuant així conscientment, no volent anar a la independència, parlant d’ajornar-ho 10-20 anys (és a dir mai), potser no haurà d’apartar-se de la direcció, sinó que els seus mateixos companys de partit o el que seria pitjor per vostè, la pròpia ciutadania, serà qui l’apartarà, potser sense contemplacions.
Llàstima que vostè no hagués sigut tan clar abans de les eleccions, perquè ara, els altres, potser ja s’haurien entès perfectament.
Agraint-li tot el que de bo que ha fet fins ara, motiu pel qual l’Estat espanyol l’ha reprimit i encarcerat brutalment, li comunico que estem fent tot els possibles, i ho aconseguirem, perquè pugui sortir en breu termini i gaudeixi, amb tots els ciutadans d’aquesta Nació nostra, de la llibertat per la qual tantes dones i homes hem lluitat i continuarem fent-ho amb fermesa.
Cordialment
Catalunya Proposa
