Carta oberta a Oriol Junqueras

17 de febrer de 2023

Benvolgut Oriol,

El primer cop et vaig veure va ser en “El Favorit” de Toni Soler. “El Favorit” era aquell programa d'entreteniment de TV3 que volia de divulgar personatges històrics de Catalunya. Això passava l’any 2005. Tu hi feies aportacions per la teva condició d’historiador. Va ser l’any 2009 quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer-te personalment en una tertúlia entre uns quants amics de Sabadell en la qual et vàrem convidar per a parlar del país i que es podia fer a Europa. En aquell moment eres candidat com a independent per ERC a les eleccions europees. Aleshores el President de la Generalitat era José Montilla la qual cosa va donar lloc a un encès debat que va ocupar part de la tertúlia i recordo que em vaig quedar bastant sol donant suport a la teva postura amb respecte a Montilla. L’any 2013 com coordinador d’actes de la territorial de l’ANC de Sabadell vaig col·laborar en organitzar un acte on van participar diverses figures de l’independentisme tant de l’àmbit social com el polític. En aquest acte tu eres un dels grans protagonistes i personalment vaig quedar molt satisfet de la teva intervenció. Estàvem començant “el procés” i estàvem molt il·lusionats. Parafrasejant Miquel Martí tot estava per fer i tot era possible.

Llavors eres un referent de l’independentisme i conseqüentment la teva veu era molt respectada.

L’any 2012 deies "negociar amb l'estat espanyol no té cap sentit perquè no és de fiar" i avui defenses amb passió tot el contrari. Ara que segons tu l’única opció és negociar amb Espanya et pregunto què ha canviat? Perquè no veig que s’hagi produït cap canvi pel que fa a l’actitud de l’Estat espanyol començant pel “gobierno más progressista de la historia”. Penses que ara aquesta gent són de fiar? En què et bases?

Què va passar l’any 2017 quan et vas desmarcar del President Puigdemont i et vas lliurar a la justícia espanyola? Havíem quedat que l’estat espanyol no era de fiar, oi? Com tu mateix ens havies avisat vas rebre un judici injust en el qual ni la nostra llengua vas respectar. 

No puc entendre que ara el teu soci sigui el “gobierno” còmplice del 155 i que l’ANC i el Consell de la República siguin els teus contraris polítics. Com tampoc puc entendre que fa uns mesos el PSC no era de fiar pel seu comportament davant de la repressió i ara estiguis aprovant els pressupostos amb partits espanyolistes entre ells el socialista, mode tripartit. Una veu que era un referent per a molta gent de Catalunya no pot dir una cosa i fer la contaria i pretendre continuar sent-ho.

Recordes quan deies “Doneu-me 68 diputats i proclamo la independència”. Només eren paraules? Ens prenies el pèl? Tu que eres un dels líders indiscutibles de l’independentisme ara ets un dels defensors del neoautonomisme. Tot plegat és molt difícil d’assimilar, si més no, per mi. Que vols que et digui.

Els mal pensats creuen que els indults són el resultat d’un pacte que t’ha portat a canviar el teu relat com un mitjó. També diuen que un dels objectius de les reformes del codi penal acordat entre ERC i el PSOE era que et poguessis presentar a les properes eleccions i optar a la presidència de la Generalitat. Ara sembla que la cosa es posa molt difícil però com molt bé deies tu mateix no són de fiar.

 

Jo només soc un dels milers de catalans de la base que no ens volem rendir però segur que no tinc ni la informació ni la capacitat d’entendre tot l’entramat polític en el qual tu n’ets un expert. Vull dir que segurament aquest canvi de posició que has fet, que jo veig com una rendició, té alguna explicació. Em costa acceptar que tu no has cregut mai en la independència de Catalunya com diuen els malpensats. No dic que no la vulguis. Ara, no és el mateix voler-la que creure-te-la.

En una cosa si que estem d’acord no són de fiar, oi?

Encert i molta sort.

Joan Carles Roca