Diseño del blog
Instància a l’ajuntament sobre el tema de Captació d’aigua a La Llacuna
Per satisfer les necessitats de Consum d’aigua, especialment en els moments de sequera, i amb l’escassa captació que tenim , com veurem, necessitem aportar aigua en camions cisterna.
A.- Camions cisterna
20.- Quanta aigua porten els camions cisterna i amb quina Periodicitat?
21.- D’on porten l’aigua els camions cisterna? Preu d’aquesta aigua?
22.- Preu d’aquesta aigua i qui es fa càrrec d’aquesta despesa actual?
La despesa del 2022, com va dir l’Alcalde, se’n va fer càrrec la Diputació de BCN, però aquest és un tema cabdal a arreglar
Una de les causes de tenir que aportar aigua en cisternes és, entre altres, el mal manteniment històric que s’ha fet dels pous del municipi
Segons l’informe de l’enginyer assessor de l’ajuntament que va revisar els pous:
“Concretament l’estat dels pous és el següent: camisa o muntant totalment foradat que provoca un reducció de la seva capacitat d’extracció i un consum major d’energia elèctrica durant el seu funcionament. Tot i allargar les hores de funcionament no s’arriba a assolir la capacitat i necessitats de subministraments pels mesos d’estiu. Tanmateix les bombes presentant un estat d’envelliment considerable que provoquen aturades durant els episodis de reparació de les mateixes. La situació dels tres pous és similar.”
23.- Perquè no es va fer cap manteniment dels pous durant els anys anteriors?
Actualment ja s’han canviat els tubs de conducte de l’extracció de l’aigua i les bombes dels pous, però amb el mal manteniment anterior s’ha perdut molta aigua.
Passem a analitzar les mesures de captació, de pous, mines i aqüífer, per tenir unes suficients reserves d’aigua.
B.- Pous
24.- S’ha pensat en fer una digitalització de les captacions d’aigua?
A La Llacuna hi ha 4 pous en funcionament: Pou de la Creu Vell, Pou de la Creu 2, Pou de la Creu 3, i el pou de Rofes.
En resposta de l’ajuntament del 23/11/21 a la instància del GLA del 25/10/21 es diu que:
“L’Alcalde s’ha compromès a instal·lar comptadors d’aigua a cada pou, així com la revisió dels nivells piezomètrics de cada pou per poder disposar de dades...”
Sembla que aquest compromís s’ha acomplert i tots els pous tenen comptador per saber quanta aigua proporcionen, amb lo qual es pot fer l’estudi de les pèrdues per canonades
En la resposta de l’ajuntament del 27/1/22
s’informa que des de l’ACA s’ha fet un anàlisis dels tres pous del municipi. El pou de 230m no contemplava cap nivell de nitrats i uns nivells molt baixos de Sulfats. Des de l’ACA es proposa fer un estudi hidrogeològic per comprovar la potencialitat i característiques del nivell calcari que capta el pou profund. Si la possibilitat de captació és suficient es podria reproduir un altre pou de més de 200m
25.- Què s’ha fet de tot això? S’ha fet aquest nou pou anunciat el gener del 2022?
Sembla que es va fer i no va trobar aigua.
26.- S’ha fet aquest estudi hidrogeològic dels pous? Què ens diu?
27.- Sabem el cens dels pous de tot el municipi, inclosos els particulars, i de quins s’agafa aigua i en quina quantitat?
Segons l’informe de CONGIAC del 2022, respecte als dipòsits, un el Dipòsit Vell del Pujol, d’una capacitat de 2.000m3 situat a la cota 633 msnm al nucli de La Llacuna, alimenta el nucli de La Llacuna per gravetat, el dipòsit és d’una antiguitat considerable i seria recomanable assegurar la seva estanquitat i solidesa estructural.
28.- S’han arreglat aquestes deficiències per antiguitat del Dipòsit Vell del Pujol?
29.- Que aporten cadascun dels pous citats?
El que sabem, pels consums generats durant aquests anys, son les xifres de litres diàries que es necessitarien subministrar pel conjunt de pous per abastir les necessitats dels consums (i apart es pot saber les fuites per canonades que s’han d’afegir al rendiment que els pous han de tenir)
2020 153.805 l/dia
2021 156.309 l/dia
2022 155.386 l/dia
2023 173.391 l/dia
2024 (Oct 23 – Set 24) 175.567 l/dia
I en aquest moment (11/24), segons darreres notícies, sembla que el pou de Rofes no dona aigua.
En resposta de l’ajuntament del 22/11/23 se’ns diu:
“Per pal·liar la situació i millorar la qualitat de l’aigua de boca en el futur, ja que hem de recordar que la Llacuna no està connectada a l’ATL (Aigües Ter. Llobregat) i l’aigua que tenim és dels pous actuals, s’ha obtingut una subvenció de l’ACA per la cerca i estudi de noves captacions i la seva connexió a la cerca d’abastiment. Amb aquesta subvenció està previst fer un pou a tres-cents metres de profunditat per obtenir l’aigua no afectada per Nitrats.”
30.- S’ha rebut aquesta subvenció per fer aquest pou citat el 2023?
La previsió d’inici dels treballs de prospecció i estudi amb seguiment de l’Agència Catalana de l’Aigua és pel primer semestre de 2024, amb l’objectiu d’obtenir una aigua de millor qualitat.
Recentment, s’ha decidit fer un nou pou tal com es diu en aquest Decret
Aprovat inicialment pel Decret d’Alcaldia d’aquest Ajuntament en data 4 de juliol de 2024, la memòria valorada del sondeig d’investigació d’una nova captació d’aigua subterrània al municipi de La Llacuna.
31.- És el mateix pou citat el 2023? Si ho és, quan es calcula que es podrà posar en marxa aquest nou pou?
A febrer del 25, sembla que està decidit fer aquest pou a Les Vilates i començarà en breu.
La Llacuna està a uns 615 msnm, cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer un pou nou que tingui possibilitats de trobar aigua, encara que l’aqüífer no sembla que sigui un llac sinó que possiblement té embossaments d’aigua i per tant es pot trobar aigua en un lloc i a pocs metres un altre pou no trobar-ne.
En l’informe fet per CONGIAC, signat el gener 2022, es diu que en la inspecció de sanitat del febrer del 2020 hi han varies no conformitats i incompliments que haurien de ser corregits, per exemple cita que no s’havien fet la neteja anual dels dipòsits, no s’havien definit els perímetres dels pous, mancava ventilació, sobreeixidors i en aquesta data no es disposava informació sobre la legalització de les instal·lacions
32.- S’han arreglat aquestes deficiències per poder tenir legalitzades les instal·lacions?
C.- Mines
33.- La mina de l’aigua de la piscina, d’on ve aquesta aigua?
33a.- Perquè no es fa servir per aigua de consum pel poble?
D.- Fonts Naturals
34.- S’han censat les fonts i s’ha posat la informació de si és potable i es va actualitzant en uns QR?
E.- Aqüífers.
Cal que la delimitació dels aqüífers de Catalunya estiguin ben identificat i delimitats. Les actuals delimitacions son insuficients(E:1/250.000) i caldria fer un gran esforç tècnic i econòmic per delimitar a escales 1:10.000 i 1:25000. (CCiF)
35.- L’Aqüífer Carme Capellades està ben identificat i delimitat? Està delimitat a escala 1:25000? Perquè la delimitació que consta als estatuts de la JCUACC és molt poc precisa.
36.- Quins municipis estan dins l’àrea d’influència de l’aqüífer i, per tant, tenen dret a l’accés a la seva aigua?
El piezòmetre utilitzat com a referència, per saber exactament les reserves de l’aqüífer és l’anomenat Carme-Cementiri.
Actualment sabem que, segons darreres dades, l’aqüífer entra en estat de Prealerta al entrar als 323 msnm, en estat d’Alerta al entrar a 319 i en estat d’Excepcionalitat en entrar a 315 msnm.
La bassa de Capellades, un bon indicador del grau de sequera
L'estat de l'estany situat al costat del Museu Molí Paperer de Capellades permet saber quin és l'estat de l'aqüífer. Quan la bassa es troba plena significa que tenim bones reserves d'aigua subterrània i que s'està fent una bona gestió dels usos i les demandes d'aquest recurs limitat. Per tant, ara més que mai, cal fer un ús responsable de l'aigua.
Per això des de la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Carme Capellades es vol reiterar que tots els habitants i usuaris compleixin amb les limitacions previstes en el Pla Especial de Sequera i facin un ús el més restrictiu possible de l’aigua.
37.- Quina quantitat d’aigua es drena de l’aqüífer diàriament?
37a.- Quina quantitat d’aigua drena cada municipi que té accés a l’Aqüífer?
De tota manera sabem que Igualada, tot i no estar en el perímetre que delimita l’Aqüífer Carme Capellades agafa aigua, d’Aigües de Rigat, que extreu l’aigua de l’aqüífer. Fins fa poc Igualada n’agafava el 80% de l’aigua que sortia de l’aqüífer. Per tant tot i tenir ja aigua provinent de la Llosa del Cavall, com que l’ha de pagar agafa aigua de l’aqüífer, molt més barata o gratis i continua explotant l’Aqüífer. Ara només n’hi deixen agafar el 50% de l’aigua que consumeix.
Sembla que Aigües de Rigat de La Pobla de Claramunt està en alguna manera controlada per l’ACA i sembla que alimenta una gran explotació agrícola de La Torre de Claramunt. A part l’antiga paperera de Mediona, ara no productora sinó només transformadora del paper s’ha de saber quin tipus de contracte té respecte a la utilització de l’aigua. Per tot això.
37b.- Aquestes son unes situacions particulars que s’han de revisar i fixar quina quantitat d’aigua tenen dret a agafar de l’aqüífer?
38.- Quins municipis estan a la JCUACC?
Una instància del GLA del 12/2/21, preguntava si es participava regularment i es tractava el problema de l’aigua a La Llacuna a la Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme Capellades
En la resposta de l’Ajuntament del 27/1/22 es diu que:
“L’Ajuntament participa com a membre de la JCUACC a les reunions habituals”,
La veritat és que sembla que fins ara fa 4 anys (2021) l’Ajuntament de La Llacuna no anava a les reunions de la JCUACC
39.- Totes les captacions que tenim, a La Llacuna, son captacions de l’aqüífer?
Perquè nosaltres estem en la unitat d’explotació 02 Aqüífer Carme Capellades i, per tant ens hem de subministrar de l’aigua de l’aqüífer i dels pous que el drenen.
40.- Com es tracta el problema de contaminació i gestió de l’aigua de La Llacuna a la Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme Capellades?
En instància presentada pel GLA el 25/2/22 ja es demanava fer un seguiment i aplicar les propostes de millora del Pla Director de la JCUACC
de pròxima aparició. Però no sabem si s’ha presentat aquest Pla i què diu
En una altre instància del GLA del 6/3/23 ja es reiterava:
40a.- Volem disposar del Pla Director de l’Aqüífer Carme Capellades que havia d’estar enllestit l’estiu del 2022.
41.- En alguns municipis ja s’està aplicant un sistema de regeneració i recàrrega dels aqüífers, estem al dia d’aquest tema?
Segons notícia periodística, cal tenir en compte que, des de finals de 2019, la conca d’Òdena (sud de la comarca de l’Anoia) disposa del proveïment addicional des de l’embassament de la Llosa del Cavall,
Igualada quedarà connectada a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i rebrà l’aigua provinent de la Llosa del Cavall. Aquest canvi, que serà efectiu a partir del proper 1 de gener del 2020 ha de permetre incrementar la garantia i la qualitat de l’aigua que arriba a Igualada, atesa la situació de sobreexplotació que pateix l’aqüífer Carme-Capellades.
L’alcalde d’Igualada, també ha destacat que “l’aigua de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica. La seva duresa és molt inferior a la de l’aqüífer i això farà mitigar la presencia de la calç que molts ciutadans detecten a les canonades i als filtres de casa”.
42.- Perquè nosaltres, a La Llacuna, encara patim aquesta presència de calç en l’aigua que utilitzem que és un dels grans problemes pels que rebenten les canonades en dipositar-se molta calç i fer taps ?
Si la capital i molts pobles de l’Anoia rebran (o reben) aigua del Ter Llobregat i/o de La Llosa del Cavall i no es sobreexplota l’aqüífer Carme Capellades,
43.- Si no es sobreexplota l’aqüífer, perquè a La Llacuna no agafem més aigua de l’aqüífer fent nous pous?
Si l’ACA o ATLl gestionen l’abastament d’aigua potable en alta del sistema Ter Llobregat i s’encarrega de la captació, potabilització i distribució de l’aigua potable fins els dipòsits de capçalera municipals i controlen l’aqüífer,
44.- Perquè no son l’ACA o ATLl els que paguin les aportacions i l’arribada de l’aigua als nostres dipòsits de capçalera, en lloc de tenir que pagar nosaltres cisternes per abastir-nos?
Fonts oficial diuen (19/2/25) que han iniciat converses amb ATLl per què subministri aigua a la Llacuna.
F.- Altres sistemes d’abastament d’aigua
Des del 2018 ja es pot fer, segons paraules de Ramón Folch Guillen executiu d’AGBAR, la reutilització de les aigües depurades. Segurament és el millor sistema d’estalvi d’aigua.
Alguns son sistemes que s’han d’aplicar a nivell de país, però altres poden ser perfectament utilitzats a nivell local, com:
45.- Per què no es fa la reutilització de l’aigua, per exemple de pluja, carregant dipòsits, ni que sigui per aigua sanitària?.
En resposta del 23/11/21, a la instància del GLA del 25/10/21, respecte a la EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals)
“L’Alcalde explica que ja ha estat adjudicat el projecte d’execució del nucli de La Llacuna, que no inclou Rofes, i que s’ha de construir en un lloc que tingui bon accés”
46.- Quines aigües depurarà la depuradora que s’està construint a La Llacuna, només les de La LLacuna?
47.- Es farà una reutilització de l’aigua depurada per aigua sanitària, per exemple?
Voldríem que se’ns contestessin aquestes preguntes que son molt clares per tal de veure quina és la situació de l’aigua al poble i ja avancem que en el successiu tractarem els temes de la contaminació a La Llacuna i de la gestió que es fa i si tot es pot fer millor.
Atentament
Joan Guarch en nom de la Comissió de l’aigua de Catalunya Proposa
25/2/2025
