Reunions del G6 durant dos anys per cercar una estratègia conjunta.

Volem remarcar aquesta afirmació de que estem en un procés d’alliberament nacional, perquè això condiciona tota l’estratègia que hem de cercar per aconseguir-ho. Perquè un procés d’alliberament nacional implica que les forces hi estiguin d’acord i aquest objectiu sigui clar. I cal definir el paper que hi juga cada institució, cada força i sobre quins àmbits s’ha d’actuar, etc.

Un cop queda clar que estem en un procés d’alliberament nacional hem de fer reunions per cercar el que a l’entrevista es diu estratègia conjunta i que a Catalunya Proposa ho definim com Estratègia Compartida.

I què s’entén per Estratègia?, En l’entrevista hi ha un apartat que ens dona algunes pistes.

“—L’estratègia només preveu eleccions, diputats, parlaments? O és combinada?
—L’estratègia de l’independentisme ha de ser la que va fer possible el Primer d’Octubre. Estratègia transversal. I global. Els processos i partits són una peça. N’hi ha més: partits, eleccions, institucions, societat civil, ciutadania. Hi ha d’haver una discussió amb la societat civil i els partits.”

Però hi ha moltes coses concretes que a Catalunya Proposa tenim definides en termes generals en el nostre Acord per la Confluència 6è però, com es diu a l’entrevista, “no anant fent públic quins eren els àmbits de debat”. Evidentment ho entenem tots perquè en un partit de futbol l’entrenador d’un equip no fa públics quina serà la tàctica que farà, a quins jugadors de l’equip contrari en farà un marcatge especial, etc, perquè l’entrenador del rival sàpiga i pugui decidir què podrà fer per contrarestar-ho.

Però aquí surt una de les causes per les quals no van tenir èxit total aquestes reunions. Se’ns parla de “partits, eleccions, institucions, societat civil, ciutadania” i més endavant se’ns diu:

“Aquests cinc anys de repressió, una de les mancances que hem tingut és que les forces polítiques han competit les unes amb les altres. Legítim. Però utilitzant quina estratègia fer servir en clau electoral. Crec que és un error. Potser estaria bé que la manera d’arribar a la independència no formés part d’un programa electoral autonòmic. No dic que no hi sigui. L’estratègia ha de ser-hi, i consensuar-se. I quan arribi a les eleccions el capítol d’estratègia, que es pacti entre tots”.

Aquest és un punt clau en l’estratègia, el paper dels partits i els programes electorals de les institucions autonòmiques. En un proper article parlarem de quan és legítim i quan no els enfrontaments entre partits.

A Catalunya Proposa hem dit molt clarament que, en un procés d’alliberament nacional, el paper dels partits no pot ser el de liderar el procés i el de les institucions autonòmiques tampoc. I ho expliquem així en el nostre web a l’apartat de documents, en Àmbits i Línies de treball i en l’apartat C Moviment d’Unitat de la gent autoorganitzada, diem:

““Perquè no serveixen els partits per portar-nos a la República.?

Els partits, normalment, estan pensats per defensar unes posicions ideològiques concretes, de com veuen el món i com, des d’aquests postulats, es pot governar la societat i això es plasma en un programa electoral, en el que es diu què es farà i de quina manera, etc, i s’exposa en unes eleccions, en les que s’enfronten els uns contra els altres per, evidenciar la seva visió diferent i per captar les preferències dels votants i aconseguir un major suport en forma de vots i diputats. Aquests partits estan pensats, precisament, per gestionar les institucions i aplicar el seu programa, i, per tant, per abastir els càrrecs institucionals necessaris per fer funcionar aquestes institucions. I aquests càrrecs ocupen la totalitat del temps per gestionar el dia a dia i, conseqüentment, han de ser càrrecs professionals ben retribuïts. Però això comporta el perill que els qui els ocupen estiguin més preocupats en preservar el seu càrrec, que en defensar polítiques pel bé comú de tota la ciutadania, i això fins i tot pot portar a pràctiques corruptes. Però en qualsevol cas, no estan organitzats per entaular una lluita contra un estat, normalment molt poderós. Parteixen d’una realitat d’enfrontament entre ells i, per tant, de la divisió enfront d’aquest estat i això els inhabilita a dur a la pràctica actes de desobediència i/o confrontació per conduir a la independència d’un nou país, perquè amb una actuació així, en el dia a dia de les institucions, son vulnerables i exposats fàcilment a la repressió i inhabilitació.

Per dur a terme uns objectius estratègics molt diferents, a la gestió del dia a dia, es requereix una organització molt diferent a la d’un partit.”

Creiem que, en part, és el mateix que vol reflectir l’Antoni Castellà en el paràgraf que em reproduït anteriorment.

Però com que evidentment ha citat a les institucions volem explicar com veiem nosaltres el paper especialment de la Generalitat. En el Document citat anteriorment, Àmbits i Línies de treball però aquest cop en l’apartat B. Institucions a l’interior, la Generalitat amb el Govern i el Parlament, diem:

“Son la Principal Eina de País per arribar a la República."

En aquest moment, a Catalunya, com una autonomia dins l’estat espanyol, les institucions constitueixen, la principal Eina del País, i la més necessària, en el Procés cap a la independència, per arribar a Proclamar la República.

El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

Però en aquest procés, les institucions no han de portar, necessàriament, el lideratge, degut al control judicial, polític i policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica.

Mentre, han de mantenir la dignitat institucional de la nació i dels nostres dirigents davant abusos que estem patint, han de mantenir la lluita per la llibertat i la democràcia, amplament vulnerades per l’EE, han de restaurar els danys soferts per l’aplicació del 155, han de denunciar totes les provocacions que patim per partits i grups ciutadans unionistes (que normalment son de caire feixista), etc...

Aquesta actuació s’ha de planificar exhaustivament per saber explicar quines son les responsabilitats que té l’EE, pel control que exerceix davant de manifestacions de descontentament de la ciutadania pels afers de la vida quotidiana.

És per això que és imprescindible tenir-les al nostre costat i no en contra, és per això que s’ha de tenir majoria absoluta de diputats republicans al Parlament i conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a donar suport a la Proclamació d’independència de la República en el moment adequat.”

La nostra voluntat inquebrantable és abandonar la relació subyugada amb l’EE i ser un estat independent i per això ens preparem.”

I aquest enfrontament entre partits és el que va portar al que s’explica en el següent paràgraf de l’entrevista:

 “I per què es va parar el gener del 2022, doncs?"

—Perquè va arribar un moment que la decisió que s’havia de prendre, un cop teníem prou consens, era posar-ho en marxa. Engegar-ho. Definir-ho. I això volia dir donar-li una estructura determinada, una taula estratègica, una direcció estratègica. I això, el gener del 2022, no va ser possible.”

Perquè: “...de sis organitzacions, cinc van estar d’acord i una va dir que no era el moment.”, (ens sona qui va dir que no era el moment!!!).

Algun partit no ha entès que significa fer un procés d’alliberament nacional i no ha entès que els partits no son adequats en aquest procés tal com hem dit anteriorment i que no poden optar a tenir una hegemonia política dins l’autonomia perquè això va en contra dels interessos generals del país.

La darrera frase de l’entrevista diu:

“Si Luxemburg dóna la raó, hem d’estar preparats per a les següents decisions.”

Però preparats vol dir que des d’ara mateix s’han de decidir el conjunt de mesures estratègiques a fer perquè aquest camí porta temps i si Luxemburg dona la raó en les sentències sobre la immunitat dels exiliats i no tenim res preparat tornarem a desaprofitar l’avinentesa i no ens ho podem permetre.

En un proper article parlarem d’actuacions que s’han de tenir en marxa per estar absolutament preparats el dia que s’hagi de fer el pas definitiu.

Joan Guarch

Catalunya Proposa



24/1/23