La imposició del 25% de castellà a les escoles 

La prohibició del català i la imposició del castellà al nostre país dura de fa mooooolts anys.

Sense anar més enrere això ja ho patim especialment des de la nomenada Guerra de Successió, quan el rei Borbó Felip V de Castella, va ser destituït per les autoritats catalanes, per incompliment de les constitucions catalanes que havia jurat complir, (ens sona totes les promeses que ha fet al llarg de la història l’Estat espanyol, en aquell moment regne de Castella, i que després no han complert?) i a conseqüència d’això el principat de Catalunya, lliurement, va decidir nomenar l’Arxiduc Carles com a nou sobirà de Catalunya. Aquesta decisió, absolutament legítima de la corona catalano aragonesa que era un estat independent del de Castella, va sublevar el Borbó que declarà la guerra a Catalunya amb el final de la victòria i sotmetiment per les armes de Catalunya el 1714. Amb la seva victòria s’aguditzen un sens fi de prohibicions i d’imposicions castellanes sobre Catalunya i la seva població, entre elles la prohibició d’usar el català en cap àmbit social, fins i tot en la parla quotidiana. I això s’ha repetit durant tres cents anys, la darrera d’elles amb la sublevació (una altra més) militar feixista de Franco només fa 85 anys i de la que encara hi ha molta gent viva que l’ha patida. Aquestes prohibicions del català i imposicions del castellà han afectat molt la ciutadania catalana que porta gravat aquesta imposició dictatorial al moll de l’os i, conseqüentment és molt sensible a aquestes imposicions. Per això una denúncia que vol imposar un 50% de castellà en ensenyament en detriment del català resulta tan sensible al poble català que l’identifica amb imposicions dictatorials i feixistes, absolutament condemnables al nostre país i en ple segle XXI.

Però és que a més hi ha un altre tema molt important i que resulta que ha sigut ningunejat, fins ara.

La Generalitat té competència plena en el tema de l’ensenyament i té regulat per llei que a l’ensenyament s’utilitzarà la immersió lingüística utilitzant les dues llengües per acabar l’ensenyament obligatori sabent-les totes dues.

A més estem parlant d’un cas en que l’alumne és d’una classe de P5, és a dir en l’ensenyament preobligatori, en definitiva voluntari i la Generalitat i per descomptat la direcció del centre, adopta lliurement el pla d’ensenyament segons aquests criteris i si, els pares volen un altre tipus de pla d’ensenyament, en aquesta edat, poden portar el/la seu/va fill/a a un centre en que es tingui en compte un major percentatge de castellà en els cursos, de la mateixa manera que hi ha pares d’alumnes que porten els seus fills en escoles especials en que l’ensenyament és a l’aire lliure o fora de les aules, ensenyaments, diguem-ne més a l’estil Montesori, perquè els és més avinent i porten el seus nens a aquestes escoles, de la mateixa manera que existeixen els centres del Liceu francès en que l’ensenyament es fa íntegrament en francès sense que ningú cregui que vulneren els drets de ningú o els cursos que s’imparteixen a l’Institut Nordamericà en que les classes es fan íntegrament en anglès. Estem parlant de l’etapa en que l’ensenyament no és obligatori.

A més, creuen aquest pares que el seu/va fill/a no aprendrà el castellà, essent aquesta la llengua materna que es parla a casa seva i que el nen/a mama cada dia i a cada moment? Perquè suposem que en aquest cas, la llengua materna és el castellà perquè si no és així encara és més esperpèntic que es faci una denúncia per vulneració dels drets. O potser és que aquests pares no saben parlar en castellà?

Perquè mirin, en determinats casos, la llengua d’intermediació entre famílies de països amb dos tipus, o més, de llengües autòctones que entre elles no es comprenen, quan arriben aquí immigrats, aquestes famílies de la mateixa nacionalitat però amb llengües diferents és parlen entre ells, per mediació dels fills o nets i s’entenen en Català.

En definitiva aquí es fa servir la immersió lingüística a l’escola perquè així es va decidir fa molts anys per iniciativa de famílies castellano parlants de Santa Coloma de Gramanet i així s’ha legislat i aprovat majoritàriament i no es discrimina a ningú i es resolen els problemes parlant i no denunciant al centre, a la direcció i a la Generalitat, i perjudicant, evidentment, en un acte d’absoluta insolidaritat, respecte als demés alumnes i els pares d’aquests.

Intromissió del poder judicial en el camp dels poders legislatiu i executiu, vulnerant un dels principis bàsics en els que se sustenta el sistema democràtic.

Però d’aquest tema encara hi ha altres aspectes absolutament demencials, estem parlant de la connotació política i de la utilització dels jutjats per resoldre un tema (que no comporta al país cap problema des de fa anys) per tal de laminar les competències de les autonomies i, vulnerant, aquí si, els drets d’aquests col·lectius, recentralitzant competències que vulneren els acords i el seu esperit, que es van prendre en adoptar la constitució espanyola que contempla aquests drets de les nacionalitats, actualment autonòmiques, especialment en el tema de la llengua.

És una vulneració de tot el que representa el sistema democràtic adoptant sesgadament posicions dictatorials, envaint des del poder judicial en mans franquistes, decisions que son competència del poder legislatiu primer i després del poder executiu que aplica el decidit pels representants del poble amb l’aprovació de les lleis adients.

Cap jutge té competència per fallar una sentència en la que ordena a la direcció d’un centre que faci un percentatge determinat de classe d’una manera i no d’una altre. O és que uns pares d’un nen avançat presentaran una denúncia judicial perquè a l’escola es fa poca classe de matemàtiques i es discrimina al seu fill i el jutge determinarà que no es pot vulnerar el dret d’aquests pares en que a l’escola s’ensenyi més temps de matemàtiques i obligui a fer un 25% del temps de classes de matemàtiques? Seria simplement una aberració de sentència i la d’aquest cas que ens ocupa és d’aquest estil i els jutges del TSJ a Catalunya i el propi Suprem han dictat una sentència en la que se’ls veu el seu llautó dictatorial, franquista i cauen en prevaricació i per tant la Generalitat hauria de presentar una denúncia per aquest fet.

Ah! en tot això, si fóssim la direcció de l’escola els diria, “mirin a mi els qui em manen, Departament d’Ensenyament de la Generalitat, em diuen que faci les coses així i ara, uns altres que em diuen que també em manen, els Tribunals de Justícia, em diuen que les faci aixà, el que jo els dic és que es posin d’acord entre vostès i a nosaltres els tècnics ens preguntin com s’ha de resoldre perquè, especialment els tribunals no en son en absolut experts en el tema”, però és que avui en dia a Espanya i en relació a Catalunya s’estan fent barbaritats que es passen pel forro tota legislació, tota norma i tota ètica i aquí no passa res perquè és la manera de que els hereus franquistes, a través dels tribunals, imposen les seves condicions sense tenir en compte ni cap norma democràtica ni cap ciutadania que, com a minoria nacional, sempre serà aixafada indiscriminadament de la mateixa manera que en el cas de les sentències contra l’Estatut i la recent aplicació, il·legal, del 155.

Creiem que la Generalitat ha de plantar cara a aquesta nova imposició denunciant els tribunals per prevaricació i defensant els mestres i la Direcció del centre. I la ciutadania utilitzant el català en tots els àmbits i demostrant la força i la utilitat que té perquè som els ciutadans del país els qui hem de defensar els nostres drets utilitzant-los obertament i en tota circumstància.

Catalunya Proposa.



28/02/23