La sentència a la Presidenta Borràs,

aberració jurídica

El que no ha quedat provat és qui va fer aquests pressupostos falsos, i sembla que, el més probable autor, fos el mateix Herrero per què li podessin ser atorgats els contractes a ell. A la Presidenta Borràs se l’acusa de ser inductora d’aquest delicte continuat de falsedat mercantil en instar als altres acusats de presentar aquests pressupostos falsos.

En la pròpia sentència, el vot particular de la magistrada Manzano considera que no existeix la falsedat documental mercantil per l’aportació d’aquests pressupostos falsos doncs la legislació de contractació administrativa vigent durant el mandat a la ILC de la Presidenta Borràs era la llei del 2011 que no exigia per els contractes menors les tres ofertes de diferents empreses per seleccionar-ne una sinó, només, la presentació de la factura de la realització de l’obra i per això l’aportació d’aquests pressupostos no influïa en la decisió de la contractació. Per això aquests pressupostos no van ser tinguts per a res en compte, en el seu moment doncs no eren necessaris.

En qualsevol cas l’autonomia i necessitat de cada contracte eren suficients i lliures de cap irregularitat pels interventors de la ILC que depenen de la Conselleria d’Economia i no de la de Cultura, ni per les assessories jurídiques de la pròpia ILC, ni del departament de cultura ni dels propis Consellers anteriors, tal com van declarar al judici.

Per què l’acusació s’ha sustentat amb les declaracions del propis dos coacusats, que invaliden la seva acusació doncs en ser acusats `poden mentir tranquil·lament i, a més, dos interventors de la pròpia administració, en cap moment van fer cap denúncia d’irregularitats i van signar els contractes a adjudicar i que en cas de mantenir-se l’acusació de falsedat haurien, també ells, de ser acusats i deixar de ser testimonis. I no ho van ser pel Tribunal, per no tenir cap evidència de delicte.

Amb la seva validació dels contractes es va basar la Presidenta per adjudicar-los sense cap tipus de recança.

Tampoc existeix cap delicte de prevaricació.

L’acusació de prevaricació requereix tenir consciència de que estàs actuant indegudament. En la pròpia sentència va resultar provat judicialment que els serveis es van prestar satisfactòriament amb una gran qualitat i sense que afectés la Hisenda Catalana.

La presidenta Borràs sempre ha manifestat que cada contracte era una feina independent, autònoma i necessària, i que es justificava per si mateixa. Per demostrar això la defensa va demanar analitzar la web de la ILC en que es podria demostrar la substantivitat de cada encàrrec. Aquesta prova l’havien realitzat i pagat els tres acusats però no es va presentar pel pacte entre Herrero i la fiscalia fet poc abans. La defensa la va demanar però el tribunal va rebutjar aquesta prova. A més s’ha sabut que la web havia desaparegut o s’havia destruït, impossibilitant poder fer aquesta prova. Falta saber qui i com va destruir la web eliminant una prova decisiva per demostrar la impossibilitat de prevaricació. A més cal considerar que qui la va destruir, si que va ocasionar un perjudici a la hisenda, a més d’una vulneració del dret de defensa.

Tampoc aquests contractes van ser impugnats per la intervenció administrativa de cap sospita de prevaricació.

En això a més hi ha una altra irregularitat judicial doncs, en el cas que hi hagués una suposada prevaricació no es podria acusar al mateix temps de falsedat documental tal com ha explicat la magistrada Manzano en el seu vot particular doncs per la prevaricació és necessària la falsedat documental i no es pot castigar una cosa i l’altre conjuntament perquè la pròpia jurisprudència del TS, diu que una actuació així, és inconstitucional per la prohibició de no castigar dues vegades el mateix fet, per la norma del “non bis in idem”.

Fins aquí s’ha evidenciat que no existeixen ni delicte de falsedat documental ni de prevaricació.

Però encara hi ha hagut més il·legalitats del procediment seguit que son causa de nul·litat del judici.

Els Mossos d’Esquadra van fer un escorcoll el 27/11/18 a casa i als ordinadors d’Isaías Herrero autoritzats pel jutjat n 9 de BCN, per una altra causa que no tenia res a veure amb la de la Presidenta Borràs. En l’escorcoll van trobar uns e-mails pertanyents a diàlegs entre I.Herrero i la presidenta Borras, que es van incorporar com a prova documental en el judici a la presidenta.

Però aquí es van fer dues causes de nul·litat. La primera és la incompetència del Jutjat n.9 perquè des del gener del 18, la presidenta Borràs ja era diputada al Parlament català i era aforada al TSJaC i per tant l’ús del registre a Herrero del jutjat 9, era il·legal per valorar-lo en el judici actual contra la presidenta Borràs, perquè de la recerca d’un fet delictiu es poden trobar evidències d’un segon fet delictiu, però segons la jurisprudència del TS sempre que aquestes siguin una troballa casual, però en aquest cas els mails es van trobar fent una recerca prospectiva orientada a trobar indicis buscant termes com a Borràs o Laura Borràs i per tant, no gens casuals i per tant una recerca prospectiva no era legal realitzar-la.

Una altra causa de nul·litat fou que durant el judici va quedar clar que els mails trets, pels mossos, en l’escorcoll de l’altre implicat Isaias Herrero, no van seguir la cadena de custòdia adequada i, per tant, podien no ser reals o haver estat manipulats, i això ja invalida aquesta prova inculpatòria per a la presidenta Borras perquè vulnera el dret a un procés amb les degudes garanties.

La il·legalitat en la obtenció d’aquesta prova fa inviable la declaració de Herrero per condemnar a Borràs, sobretot quan aquest coacusat ha obtingut una rebaixa substancial en la seva condemna per un pacte amb la fiscalia per tal d’acusar de tot a la Presidenta Borras.

No existeix corrupció per malversació.

Finalment hem de remarcar que el propi Tribunal declara l’absència absoluta de corrupció ni per apropiació agreujada , ni per enriquiment personal ni per frau administratiu perquè, en la sentència es reconeix que els treballs es van fer regularment i per un preu fins i tot inferior al de mercat.

Per tant tampoc es pot acusar a la presidenta Borràs de corrupció.

Hi ha hagut persecució política.

Tot això ve agreujat perquè el President del Tribunal el jutge Barrientos, ja va ser rebutjat en un altre judici per falta d’imparcialitat manifesta com a persona anti moviment independentista. En el cas del judici a la presidenta Borràs se sabia perfectament que la presidenta Borràs és activa i públicament favorable a la independència i per tant té assegurada la no imparcialitat declarada del jutja Barrientos.

A més de tot això també ha sigut un escarni el fet de la demora injustificable de més de 5 anys del judici, i la demanda de la fiscalia de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació que és una absoluta aberració pel suposat delicte comés.

Finalment la incongruència de tot plegat és que el propi tribunal la sentència a 4 ½ anys de presó però, de manera inaudita sol·licita que el govern li concedeixi un indult de dos anys per deixar la sentència en dos anys i no haver-la de complir presó. En què quedem la Presidenta Borras és culpable o no?, perquè si és culpable no se li demana un indult i si no ho és se l’absolt, però amb aquesta decisió el tribunal deixa clar que no creu ni en lo que ell mateix sentència, com tampoc parlem dels 13 anys!! d’inhabilitació sentenciats per tot aquest afer.

En definitiva, el que es volia era deixar fora de l’escena política a una líder independentista que els fa molta nosa i així l’eliminen del panorama polític.

Un cop més l’EE utilitza els seus tribunals (perquè el Tribunal Superior de Justícia, no és el DE Catalunya sinó el de l’EE A Catalunya).

I la cirereta del pastís és la posició dels partits independentistes, que amb el recurs al TS pendent, abans de ser ferma aquesta sentència, ja demanen la desqualificació de la Presidenta i, per tant, la jutgen sense tenir en compte la presumpció d’innocència i, per tant posant-se al costat de la repressió espanyola. I a més l’han apartat del càrrec de Presidenta del Parlament acusant-la de corrupció a la que ni tan sols el tribunal l’ha sentenciat. I sense corrupció no podien apartar-la del càrrec.

Mare meva quins companys de viatge!!

Catalunya Proposa

4/04/23