L’actitud dels polític
Ja fa dies vull fer unes observacions que em semblen importants al respecte de l’actitud que tenen els polítics en la seva manera d’actuar.
En la vida civil és legítim, en totes les activitats ciutadanes de particulars, ja siguin esportives, culturals, professionals, etc, la confrontació, la competició entre iguals, ja sigui individuals o col·lectives, per veure qui és millor en aquell exercici del que tractem, en definitiva estem exercint el predomini de l’excel·lència en dita activitat, però el resultat d’aquesta confrontació no implica a ningú més que als participants.
Però això no és el mateix en política. Especialment perquè el resultat de la competició, confrontació o el que sigui implica tota una comunitat, molt més gran, ja sigui local, nacional o fins i tot internacional. Si l’objectiu d’aquell moviment, institució o partit polític és el mateix, no podem actuar per mitjà d’una confrontació que el que busqui és tenir l’hegemonia d’aquell moviment, institució o partit polític sinó la col·laboració col·lectiva per trobar, entre tots els que volen el mateix objectiu, el millor resultat conjunt per arribar de la millor manera, de la manera més ràpida a la consecució de l’objectiu.
En política es treballa, o s’hauria de treballar, amb propostes definides i concretes per facilitar l’entesa i aconseguir el que busquem i l’actitud és trobar el consens i els pros i contres de les propostes que tractem per millorar el resultat i que en realitat sigui una proposta diferent a qualsevol de les proposades que sumi el resultat d’elles i en realitat ja no sigui ni la d’aquell ni la de l’altre, perquè difícilment cap dels intervinents en té la veritat absoluta i, per tant no pot partir d’aquí per trobar la o les millors solucions.
Aquesta actitud fa impossible que cap moviment o, especialment, partit polític obtingui l’hegemonia del moviment per aconseguir el millor resultat, perquè amb aquesta actitud no busquem el millor camí per arribar a l’objectiu, sinó afirmar la posició pròpia per satisfer les meves posicions i aconseguir una hegemonia que ens portarà inevitablement a enfrontaments (confrontacions, competicions) entre iguals que poden ser legítims (en política és el que passa en les comtesses electorals) però inevitablement debilitaran l’actuació global i j només satisfaran l’ego de cada participant.
I aquesta actitud, els partits polítics no la volen canviar perquè els resultats electorals els comporten emoluments econòmics importants i això passa a ser, en realitat, l’objectiu de la comtessa i deixa de tenir importància la col·laboració per aconseguir l’objectiu polític que en realitat buscaven.
Aquesta confrontació, en una activitat política normal, pot ser fins a cert punt justificada, però en un moviment d’alliberament nacional com el que tenim plantejat ara mateix al nostre país i que ens enfronta contra decisions polítiques d’un estat espanyol, retrògrad, corrupte, repressiu i en definitiva feixista no és des de cap punt de vista acceptable.
Així no anem enlloc. O aprenen a debatre, consensuar i sumar esforços per trobar les millors solucions per aconseguir l’objectiu o la ciutadania farem tot el possible per desemmascarar els oportunistes que no actuïn amb aquests criteris.
Joan Guarch
Catalunya Proposa
4/09/23
