Aquestes, són només, però, una part de les queixes perquè el Decret presenta vulneracions encara més importants i mancances evidents.

La Comissió europea, el 30 de novembre de 2016, va generar un document estratègic, “Cap a una energia neta per a tots els europeus” (El podeu llegir aquí)

https://www.futurcat.cat/wp-content/uploads/2018/02/Cap-a-les-energies-netes.pdf  

Aquesta estratègia europea es basa en tres principis: apoderament dels ciutadans, energies renovables i eficiència energètica.

Ens congratulem de la decidia aposta de la Generalitat per a la implantació de les renovables, però això, que és un mandat europeu, ja arriba molt tard perquè, tal com es diu en el propi Decret, som lluny del 20% que marca la UE per a l’any 2020, perquè, efectivament, encara no hi arribem i ja som al 2021.

En l’exposició de motius que figura en el Decret, en l’apartat II es diu:

“La planificació territorial i...la participació dels actors territorials -especialment de l'Administració local- i, en general, de la societat civil, seran imprescindibles per aconseguir veritablement un sistema elèctric català fonamentat totalment en les energies renovables”.

I en l’exposició de motius en l’aparat IV es diu:

“Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d'Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, en matèria d'energia.”

Nosaltres ens preguntem, On és aquesta estratègia territorial?, perquè les actuals propostes son d’ubicació lliure i tal com diu vostè més endavant en l’article esmentat: “El Pla Territorial Sectorial de les energies renovables que es podria començar a fer en paral·lel aquesta legislatura, però sense aturar-nos ni un dia en el desplegament com alguns plantegen”

La pregunta és, doncs, on és aquesta estratègia territorial?, perquè les actuals propostes son d’ubicació lliure i tal com diu el conseller Damià Calvet en l’article esmentat: “El Pla Territorial Sectorial de les energies renovables que es podria començar a fer en paral·lel aquesta legislatura, però sense aturar-nos ni un dia en el desplegament com alguns plantegen”

I, en l’article, li pregunten: Una planificació prèvia d’entrada no hauria estalviat el conflicte? I vostè diu: “Imaginem que en la planificació definim, d’acord amb el mapa eòlic i solar de Catalunya, que es podran instal·lar projectes en una determinada zona. La mateixa tensió territorial que tenim ara sobre un projecte la tindríem sobre la definició de la zona”

I el conseller Calvet també diu : “El Decret dinamitza i accelera ordenadament la transició energètica. No és una barra lliure”.

Si això no és una barra lliure, no ens imaginem què pot considerar-s’hi. Perquè a la pregunta Quina millora té en ment? El conseller respon: “Una Llei de Transició Energètica, que son els deures per a la propera legislatura. Una norma que tingui en compte la demanda actual i com satisfer-la amb l’oferta”. I això, sense la Llei, no és el que s’està fent ara mateix? O sigui que se sap que s’ha de fer una llei que reguli això i en canvi es permet que ja ara, ABANS de la Llei ja es concedeixin totes les demandes possibles. Per quina raó?

Aquests son uns deures que vostès, com a Govern, no han abordat i ara, a corre-cuita, fem un decret amb l’espantadís nom de mesures urgents per a l’emergència climàtica, que justifica la màniga ampla per a tothom abans de fer una Llei de Transició Energètica i un Pla Territorial i Sectorial de les energies renovables. D’això se’n diu “construir la casa començant per la teulada” que vulnera fins i tot els motius mateixos pels quals s’ha fet el Decret. El Govern és coneixedor que el terreny que trepitja el Decret és decisiu per al país. Està en joc la Sobirania Energètica de Catalunya i saben que, per tant, hem de considerar moltes altres coses al mateix temps. Fins i tot, abans de donar barra lliure a la implantació de les renovables, que afavoreixen els oligopolis energètics espanyols, sobre tot tenint en compte que vostès com a Govern van, com a mínim, 5 anys endarrerits. Entre les coses que falten i com a molt i molt importants hi ha els criteris amb què hem de concebre un nou sistema energètic i que exposem a continuació:

Que l’energia és un bé comú com l’aire i la natura i, saben que, en els costosos projectes que es presenten enguany, les companyies privades, normalment oligopolis financers, fan la inversió per guanyar diners tractant l’energia, que provingui de qualsevol tipus de font, com una mercaderia que es compra i per tant proporciona, a qui la ven, nombrosos beneficis. I si parlem de fluxos energètics com el sol o l’aire, utilitzin un bé comú en benefici privat.

Aquests oligopolis tracten la persona com a consumidora d’energia, per tant, com diem, consumidora d’una mercaderia i no com a aprofitadora i usuària d’un bé comú, que simplement ha de pagar la captació i transformació.

I per tant utilitzen el sistema energètic tecnocràtic, centralitzat i orientat al benefici d’un oligopoli privat dominant, no com un sistema energètic democràtic al servei de les persones i les comunitats com a protagonistes.

Però, en parlar de Sobirania energètica també hem de parlar de diversificar les fonts energètiques i no solament hem de parlar de l’eòlica i la fotovoltaica sinó, també la de biogàs, de geotèrmia i en alguns casos, la de biomassa.

També en el Decret, en l’apartat II de l’exposició de motius es citen uns quants que en l’aplicació del Decret no es tenen en compte:

“El PNTI planteja un nou model energètic més democràtic, participatiu i de generació renovable distribuïda on la ciutadania i les persones consumidores s'han de situar en el centre. Així, en el nou model energètic proposat, la ciutadania i les empreses passen a ser consumidores actives amb la possibilitat de poder consumir, generar, emmagatzemar i vendre energia elèctrica al mateix temps que gestionen el seu consum. El nou model ha de permetre l'agrupació i la participació d'aquests productors/consumidors en comunitats locals d'energia o com a agregadors d'energia. En el mateix sentit cal fomentar la participació de la ciutadania, les empreses i les administracions locals en els projectes energètics que s'implantin al territori”.

És inqüestionable que hem de parlar també de socialitzar la producció d’energia i potenciar i estructurar fonts de producció d’energia distribuïda més enllà de la descentralitzada.

Hem de parlar de com es farà la distribució de l’energia i, per tant, de l’elaboració del conseqüent Pla Territorial Sectorial de les línies de distribució energètica i, també de crear una Autoritat Reguladora del Mercat de l’Energia que controlem nosaltres.

Cal l’elaboració de Plans Energètics locals, que vetllin pels recursos energètics locals, i les comunitats locals amb les implicacions municipals, i els plans energètics territorials, especialment en el món rural.

Cal desenvolupar la figura de l’empresa gestora o agregadora energètica que gestioni l’energia d’una col·lectivitat o d’una comunitat local d’energia.

Cal la implicació dels municipis en la governança energètica

Cal vetllar per la Gestió Pública i, en aquest sentit, vetllar per la creació d’empreses públiques, mixtes que garanteixin la generació i la distribució de l’energia.

Cal donar a la societat un paper clau en la construcció del nou model energètic de Catalunya

Cal facilitar la creació de cooperatives específicament per esdevenir agregadores i gestores energètiques de comunitats locals.

Cal donar veu a la participació ciutadana i que aquests pugui invertir en instal·lacions d’autogeneració i conjuntament amb ajuntaments o col·lectius rurals cofinancin projectes amb la seva participació econòmica.

Cal facilitar a la ciutadania noves línies de crèdit a molt baix interès per tal de poder accedir a les inversions en energies renovables.

Com a Govern, tenen pendents molts deures que fan del tot inacceptable la posada en marxa del Decret, sense la definició de totes aquestes altres qüestions plantejades. En aquesta situació, no podem donar suport a l’impuls de les mesures que contempla, ja que posem en perill la sobirania del país en matèria de política Energètica i aquesta és una de les bases sobre les quals s’ha d’assentar l’Estat propi que tots volem.

CATALUNYA PROPOSA

7-04-2021