Aquest és un paràgraf de l’article del nostre company Joan Guarch publicat a aquesta mateixa secció de Visions d’actualitat el dia 26/4. I només fa que reafirmar el que està passant ara mateix 40 dies més tard. Ho explica molt bé Odei A.-Etxearte a Vilaweb, en el seu article del dia 3/6 “Així vol donar per acabat Sánchez el conflicte català davant el món" del que n’agafem un parell de paràgrafs:

Els indults, la taula de diàleg i la reforma del delicte de sedició formen part de la rentada de cara internacional que cerca el govern espanyol”, i més endavant: “Els indults, la taula de diàleg i la reforma del codi penal són tres mesures d’impacte internacional previsible que, al mateix temps, poden amagar que la repressió continua, contra els milers de represaliats amb processos judicials oberts o pendents i els càstigs paral·lels imposats pel Tribunal de Comptes”.

No ens estendrem en la taula de diàleg ni en la reforma del delicte de sedició, però si en parlar més detingudament del tema dels indults. Tant un article com l’altre ja deixen clar que els indults son només una manera de rentar-se la cara davant de la UE i el món per aparentar ser un estat democràtic.

Els indults, com ja es rumoreja, vindran acompanyats d’alguns condicionants. Que si hauran d’abandonar el protagonisme polític, per no dir que renunciïn a les seves idees polítiques, perquè això és el que acaba de denunciar la Comissió d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, juntament amb altres condicionants que imposaran per concedir aquests indults. Ens alegrarem de la concessió als presos d’aquesta mesura i, per no restar condicionats per la concessió els demanarem que vagin cap a casa i gaudeixin de la família i de la llibertat recuperada així com que deixin les tasques i decisions polítiques a partir d’ara pels companys que estan en el camp de batalla del dia a dia actual. No ens oblidarem d’ells.

Però els indults de cap de les maneres és la forma d’acabar amb el conflicte entre Espanya i Catalunya perquè tal com recorda l’Odei, la repressió continua, contra els milers de represaliats amb processos judicials oberts o pendents i els càstigs paral·lels imposats pel Tribunal de Comptes”.

Aquest és un conflicte general que no acabarà mentre no hi hagi una amnistia general contra tots els represaliats i hem de recordar que son milers, i en molts casos amb acarnissament afegit del Tribunal de Cuentas. Aquesta és una condició sine qua non per acceptar qualsevol negociació en qualsevol taula de diàleg i va indestriablement lligada al dret democràtic d’autodeterminació signat i acceptat a la constitució espanyola en fer seus els principis de la Carta de les Nacions base de l’ordenament jurídic de la UE.

El dret democràtic a l’autodeterminació, és el que vàrem exercir l’1-O, i va desencadenar tota la repressió, l’Amnistia és l’eliminació de tota aquesta represàlia beneïda pel Virrei espanyol Felip VI (perquè en realitat no deixa de ser la representació a Espanya del veritable rei que no és altre que la classe financera mundial).

Segons l’article del jurista Lluís de Carreras del 7/12/19:

“...l’amnistia és el reconeixement de que no hi ha hagut delicte i que la condemna ha estat injusta. Si l’indult actua sobre la pena, l’amnistia actua sobre el delicte –no hi ha delicte i, per tant, no hi pot haver pena.”

“L’amnistia no és una concessió graciosa de l’autoritat a uns individus concrets. L’amnistia ha de ser general, el punt de partida de la transformació política d’un estat que reconegui que s’han vulnerat drets fonamentals d’una part significativa de la societat que lluita legítimament per les seves idees i les llibertats públiques”

“...Si no ho fan, l’enfrontament serà cada vegada més intens i ja no serà viable cap negociació. La via unilateral quedarà plenament justificada i tornarem a escoltar als carrers, fins la seva consecució, el crit renovat de Llibertat, Amnistia i Autodeterminació.”

Com veiem això és clarament una reivindicació, indestriable, inexcusable en qualsevol negociació, quan arribi el moment de fer-la, mentre nosaltres continuem amb la lluita al carrer per exercir la nostra llibertat. Pot ser una reivindicació seguida per amples capes socials arreu. Nosaltres, no per fer aquestes reivindicacions pararem la lluita. L’Amnistia és el reconeixement, per part de l’Estat opressor, que ha traspassat una línia intolerable i, adoptant-la, fa un pas enrere reconeixent públicament l’error comès i alliberant els presos i permetent el retorn dels exiliats, cosa que, només, farà si veu que, políticament, a nivell internacional pot perdre-hi més, continuant amb la repressió, que cedint i fent el pas enrere. Però això, ara per ara és impensable. De moment no ha, ni tan sols, admès la tramitació d’una Llei al Congreso de Madrid.

Aquest és un punt en que totes les forces independentistes poden confluir en una campanya d’Estratègia Compartida, perquè l’Amnistia és la Solidaritat del país amb TOTS els represaliats pel venjatiu estat espanyol.

Actualment el crit renovat que nosaltres utilitzarem serà: Amnistia, No a la Monarquia i Plena Sobirania. Son tres pilars per aconseguir la llibertat i fonamentar la República.

Endavant amb la feina. Anem pel primer pilar. Apretem fins aconseguir-ho.

Catalunya Proposa

7/6/2021