“...l’amnistia és el reconeixement de que no hi ha hagut delicte i que la condemna ha estat injusta. Si l’indult actua sobre la pena, l’amnistia actua sobre el delicte –no hi ha delicte i, per tant, no hi pot haver pena.”

...

“L’amnistia no és una concessió graciosa de l’autoritat a uns individus concrets. L’amnistia ha de ser general, el punt de partida de la transformació política d’un estat que reconegui que s’han vulnerat drets fonamentals d’una part significativa de la societat que lluita legítimament per les seves idees i les llibertats públiques.”

Espanya i la vulneració repetida de drets democràtics

La Campanya s’ha de centrar en aplegar el màxim possible d’adhesions individuals i col·lectives i obtenir-ne un màxim ressò. A aquesta campanya s’hi poden afegir tots aquells ciutadans que, encara que no siguin independentistes, son demòcrates i així s’aconsegueix el que alguns sectors de l’independentisme denominen ampliar la base.

Aquesta campanya s’ha d’emmarcar dins la denúncia de la regressió democràtica general de l’EE i que posa en qüestió el règim nascut de la transició de 78.

L’EE amb la seva actuació repressiva, sobretot policial i judicial, contra els polítics catalans que varen organitzar el referèndum de l’1-O del 2017 vulnera clarament qualsevol estàndard mínim d'actuació democràtica, perquè un país és democràtic quan existeix la llibertat política, d’opinió i expressió i l’acceptació de la discrepància, perquè sinó s’accepten aquest principis s’està defensant un estat dictatorial d’ideologia política única. En qualsevol país si no es defensen els drets de les minories, no s’obté la qualificació de democràtic. I aquests estàndards son els que l’EE ha vulnerat sistemàticament d’ençà el setembre del 2017.

La reivindicació de l’Amnistia la plantegem, precisament, perquè si l’EE no la legisla i la atorga es situarà voluntàriament fora dels estàndards europeus i lluitarem per denunciar-ho a la UE i perquè pugui ser sancionat i fins i tot sigui exclòs de la Unió Europea. Amb l’Amnistia l’EE espanyol fa el reconeixement que ha traspassat una línia intolerable i, adoptant-la, fa un pas enrere reconeixent públicament l’error comès i alliberant els presos i permetent el retorn dels exiliats, que son les úniques accions que poden eximir-li dels errors comesos i permetin continuar dins el grup de països democràtics de la UE. A nivell internacional pot perdre-hi més, continuant amb la repressió, que cedint i fent el pas enrere. Per això, cal també, continuar la lluita internacional, que va evidenciant aquest caràcter repressor de l’EE amb les sentències emeses pels tribunals de justícia de la UE i la ONU.

Confrontació nació contra nació

L’actual enfrontament entre Catalunya i Espanya ha estat latent al llarg de 300 anys des de la conquesta militar de Catalunya per part dels borbons espanyol liderats per Felip V el 1714.

El 2010 es reaviva aquest enfrontament amb la impugnació de part de l’Estatut català del 2006, aprovat a Catalunya, retallat, però aprovat al Congrés de Madrid, i reafirmat en referèndum pel poble català.

Aquesta intolerable injerència i declaració d’hostilitats contra Catalunya, i el que decideix la seva ciutadania, desencadena una sèrie de reaccions que no han parat fins avui.

El 8/4/14 el Parlament de Catalunya va al Congrés de Madrid a reclamar la cessió de competències per celebrar un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. Els tres diputats catalans, Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera fan el viatge en debades. La resposta de Madrid ha estat sempre que la Constitució espanyola no ho permet.

Volem recordar que amb l’entrada del Regne d’Espanya a la Unió Europea es van acceptar els tractats que la UE té com a valors del seu entramat jurídic entre els quals està la Carta de les Nacions Unides que inclou la Declaració Universal dels Dret Humans, i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, aprovats el 16/12/1966 que van entrar en vigor el 27/7/77, abans de la redacció i aprovació de la Constitució Espanyola en vigor des del 27/12/78 i que conseqüentment la obligava al seu compliment en el moment de l’entrada d’Espanya a la UE, l’1 de gener del 86, i que en el seu Article 1. Declara la lliure determinació dels pobles.

Declaració de guerra judicial

Sense estendre’ns gaire, des del Parlament i el Govern legítimament escollits es decideix la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya vist el menyspreu obtingut per l’EE. En lloc d’intentar resoldre el conflicte polític plantejat, la realització del referèndum del 1-O és brutalment reprimida per la Policia que causa més d’un miler de lesionats entre la població que hi participa, i el 3-O el cap de l’estat espanyol, el virrei Felip VI, fa un discurs duríssim contra la població catalana i els seus dirigents. Acusa “determinades autoridades de Catalunya de incomplir la Constitució i el Estatuto de Autonomia”...de... “quebrantar los principios democràticos de todo Estado de Derecho” i “esas autoridades, de una manera clara i rotunda se han situado totalmente al margen del derecho y de la democràcia”, ”, talment com si aquestes autoritats no fossin les elegides legalment en unes eleccions al Parlament, i no representessin la voluntat majoritària de la societat catalana expressada en els resultats de les eleccions, que per més claredat la candidatura de Junts pel Si va guanyar a TOTES les comarques del país, i continua “ante esta situación de extrema gravedad...es responsabilidad de los legítimos poderes del Estado assegurar el orden constitucional” , és a dir ell mateix com a cap d’estat que no ha estat votat per ningú, parla de legítimos poderes, (atorgats per qui?) i per acabar de reblar el clau, es dirigeix als que estan preocupats amb la conducta de les autoritats catalanes i “les digo que no estan solos, ni lo estaran; que tienen todo el apoyo y la solidaridad de los españoles y la garantia absoluta de nuestro Estado de Derecho en la defensa de su libertad y de sus derechos”. És a dir, aquesta minoria preocupada pel que han decidit els representants de la majoria de la població (segons ells mateixos, també espanyola), tindran el recolzament de la resta d’espanyols en la defensa dels seus drets, en contra de la majoria que reclama un tracte més just i reclama, també, la defensa dels seus drtes i, especialment, del seu dret a decidir el seu futur que per això ha aprovat la realització del referèndum. En definitiva un discurs que en l’argot popular es coneix com el discurs del “A por ellos”.

L’actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil espanyoles contra la població l’1-O, és l’inici de les hostilitats contra Catalunya, i el discurs del Virrei espanyol del 3-O, és la Declaració de Guerra, especialment judicial perquè la guerra armada, com en tots els alçaments militars espanyols, ara no seria tolerada per la UE. Efectivament l’EE judicialitza la confrontació i denúncia els Presidents d’OC i l’ANC que son acusats de sedició i empresonats el 16/10/2017. I així, fins ara, amb més de 3000 represaliats i encausats en procediments alguns inversemblants, amb acusacions inventades, i peticions de multes i fiances milionàries del Tribunal de Cuentas, de coses ocorregudes molt abans dels fets de l’1-O.

Finalment el tret de sortida de tota aquesta confrontació és l’aprovació del 155 i la intervenció de la Generalitat el 27/10/2017.

Apoderament i rearmament ciutadà. L’Amnistia solidaritat amb TOTS els encausats

Durant aquests 3 anys i 8 mesos hem estat patint la brutal repressió interna de l’Estat espanyol amb la conseqüent desorientació del moviment, però darrerament entrem en la fase de reorientació, i d’empoderament i organització ciutadanes. Molt especialment la confrontació s’ha plantejat a l’exterior amb èxits molt significats de l’independentisme que estan posant contra les cordes a l’EE que veient que la sentència del TJUE ja té la seguretat de que els serà desfavorable i hauran d’alliberar els presos perquè es declararà el judici com a nul, vol reconduir la confrontació cap el sender de la política, i vol rentar-se la cara i proposa els indults del presos polítics, la taula de diàleg per fer veure que és un estat molt democràtic i vol fer la reforma del codi penal pel que afecta al delicte de sedició no tolerat a la UE per ser considerat un delicte polític que no respecta la llibertat i la discrepància política.

Nosaltres no parlem d’indults, sinó d’Amnistia, no parlem de Taula de diàleg, sinó de Taula de Negociació i no parlem de reforma del codi penal en l’article que parla de sedició, sinó una mesura molt més clara i senzilla, simplement eliminar l’article en que es parla de delicte de sedició.

És en aquesta situació que entra en joc, en el seu real sentit, la reclamació de l’Amnistia, que l’entenem com la nostra solidaritat amb TOTS els encausats del procés.

L’Amnistia és la única clau per la Taula de negociació pel dret d’autodeterminació de Catalunya.

En tota guerra com la que ha plantejat l’EE hi ha moments d’alto el foc, de treva, que han de ser reconeguts i practicats per ambdues parts.

La debilitat de l’EE, provocada per la fermesa ciutadana a l’interior reafirmada amb el resultat de les darreres eleccions i la victòria aclaparadora de les forces independentistes i amb la superació, per primera vegada del 50% dels vots en els eleccions, concretament el 52%, i per la fortalesa en la defensa dels represaliats, així com, molt especialment, per les victòries judicials a l’exterior que s’han tingut fins ara a Europa i les possibles que vindran, obliga l’EE torna a parlar de Taula de Diàleg, indults, i reforma de la sedició.

Aquesta Taula de Negociació (no de diàleg) no pot fer-se sense condicions i la primera i IRRENUNCIABLE, és la promulgació de l’AMNISTIA.

L’Amnistia l’entenem com la nostra solidaritat amb TOTS el encausats, empresonats de tot el procés sobiranista i la mostra de que l’exercici del diàleg serà sobre el tema que ha motivat l’enfrontament, l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya. És la primera, i més important condició, per la que el moviment sobiranista es pot asseure a dialogar en una Taula de Diàleg i la segona és que aquesta taula debati com dur a la pràctica el dret d’autodeterminació.

L’Amnistia és el punt de partida per una solució política al conflicte. Sols si és tramitada i aprovada per l’EE s’iniciarà la via dialogada i pactada.

Si no hi ha Amnistia només pot haver-hi via Unilateral

Si l’Amnistia no és acceptada, tramitada i aprovada per l’Estat Espanyol el moviment continuarà la via Unilateral.

La campanya permanent sobre l’Amnistia amb actes, conferències, etc a l’interior està encaminada a la denúncia de la qualitat democràtica de l’EE i la repressió generalitzada cap al moviment independentista. Continuarem la lluita mentre no sigui atesa aquesta reivindicació. Si aquesta reivindicació no és atesa, continuarem amb un crescendo de denúncia fins els mes alts responsables de la repressió de l’estat.

Impulsem, des d’aquest mateix moment, la campanya per l’Amnistia amb

Actes pels presos, exiliats i represaliats, amb presència de represaliats i advocats d’aquests

en els que denunciarem la causa general contra l’independentisme i el caràcter anti democràtic de l’EE, i

Mocions al ajuntaments donant suport a l’Amnistia,

Per tal de donar encara més força, amb les institucions, a la campanya general de país.

Lligarem els actes de la campanya amb totes les entitats que vulguin, convidant especialment, a OC, l’iniciador de la campanya i a l’ANC com a gran entitat de l’independentisme, dins d’una Estratègia Compartida.

Anirem anunciant tots els actes que es convoquin a la nostra web.

Catalunya Proposa.

18/6/21