Aigua La Llacuna
Debats del tema de l’aigua des de La Llacuna (Anoia)
He començat per plantejar el tema de l’aigua al meu poble, La Llacuna (Anoia). Per convocar a la gent que poden saber-ne més sobre el tema de l’aigua i, per tant estar més interessats en parlar-ne, els vaig invitar a una reunió i els vaig enviar aquest mail el 2/12 d’enguany:
“Aquesta reunió la vaig convocar a títol individual però com a membre de l’associació Catalunya Proposa, continuadora del Congrés Catalunya i Futur que va tenir els inicis a finals del 2016 i va finalitzar la seva fase d’experts el 16/7/2019.
Com que es tenia que fer una fase de participació ciutadana que no es va poder fer, un grup de persones que ho vàrem impulsar des dels inicis vàrem crear una associació amb la intenció de poder fer la fase ciutadana al mateix temps que fèiem aportacions a punts crítics de qualsevol tema que afectés al país i que hem denominat Catalunya Proposa.
De l’àrea de Mediambient, que vàrem tancar el 15/9/2018 en vaig ser el Coordinador juntament amb en Jaume Miranda director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya durant molts anys.
Sempre hem tingut en ment poder fer la continuació de la fase participativa de la ciutadania i ara, pels motius de l’escassedat d’aigua aquí a La Llacuna he cregut oportú iniciar el debat sobre aquest tema.
Com que l’associació del Grup Local d’Acció de La Llacuna (GLA) ja porta temps fent treballs sobre l’aigua he cregut oportú que aporti la meva feina (molta d’ella son preguntes a resoldre) i puguem continuar conjuntament per ser més eficaços.
El CCiF va seguir una metodologia respecte de l’aigua en que considerava 5 temes: 1.- Drets de la ciutadania, normes i lleis a seguir. 2.- Captació i abastaments d’aigua. 3.- Control al Consum. 4.- Contaminació de les aigües i 5.- Gestió de l’aigua.
Tos ells estan relacionats i no els podem seguir sense tenir en compte els uns amb els altres, però hem de començar per algun d’ells i anar-los fent tots i al final poder fer conclusions.
Com em sembla que ja he dit en anteriors mails el problema més evident ara mateix, és que fins fa poc, abans de les pluges d’aquest darrers dies, hem tingut que comprar aigua que han portat en camions cisterna, que hem hagut de pagar, perquè, com molts altres pobles, no disposàvem d’aigua suficient amb els nostres abastaments locals.
Per això he decidit començar pel control del consum i ja anirem continuant, d’acord i conjuntament, pels altres temes, que per ordre poden ser Captació, contaminació i gestió.”
Un cop convocada la reunió vaig considerar que aquest tema el podíem plantejar a nivell general per si algú, en algun recó del país volia afegir les seves observacions i donar la possibilitat de treballar conjuntament.
La única possibilitat que tinc de fer això és publicant les aportacions que podem debatre a La Llacuna perquè qui estigui interessat s’hi pugui afegir. Per això els punts de debat els penjarem al web de Catalunya Proposa en una nova secció que es denomina: Debats sobre l’aigua.
A continuació us presentem el primer document, que és una instància amb una colla de preguntes que volem que ens contestin el destinatari, l’Ajuntament , o persones enteses en el tema.
Per satisfer les necessitats de Consum d’aigua, especialment en els moments de sequera, i amb l’escassa captació que tenim , com veurem, necessitem aportar aigua en camions cisterna. A.- Camions cisterna 20.- Quanta aigua porten els camions cisterna i amb quina Periodicitat? 21.- D’on porten l’aigua els camions cisterna? Preu d’aquesta aigua? 22.- Preu d’aquesta aigua i qui es fa càrrec d’aquesta despesa actual? La despesa del 2022, com va dir l’Alcalde, se’n va fer càrrec la Diputació de BCN, però aquest és un tema cabdal a arreglar Una de les causes de tenir que aportar aigua en cisternes és, entre altres, el mal manteniment històric que s’ha fet dels pous del municipi Segons l’informe de l’enginyer assessor de l’ajuntament que va revisar els pous: “Concretament l’estat dels pous és el següent: camisa o muntant totalment foradat que provoca un reducció de la seva capacitat d’extracció i un consum major d’energia elèctrica durant el seu funcionament. Tot i allargar les hores de funcionament no s’arriba a assolir la capacitat i necessitats de subministraments pels mesos d’estiu. Tanmateix les bombes presentant un estat d’envelliment considerable que provoquen aturades durant els episodis de reparació de les mateixes. La situació dels tres pous és similar.” 23.- Perquè no es va fer cap manteniment dels pous durant els anys anteriors? Actualment ja s’han canviat els tubs de conducte de l’extracció de l’aigua i les bombes dels pous, però amb el mal manteniment anterior s’ha perdut molta aigua. Passem a analitzar les mesures de captació, de pous, mines i aqüífer, per tenir unes suficients reserves d’aigua. B.- Pous 24.- S’ha pensat en fer una digitalització de les captacions d’aigua? A La Llacuna hi ha 4 pous en funcionament: Pou de la Creu Vell, Pou de la Creu 2, Pou de la Creu 3, i el pou de Rofes. En resposta de l’ajuntament del 23/11/21 a la instància del GLA del 25/10/21 es diu que: “L’Alcalde s’ha compromès a instal·lar comptadors d’aigua a cada pou, així com la revisió dels nivells piezomètrics de cada pou per poder disposar de dades...” Sembla que aquest compromís s’ha acomplert i tots els pous tenen comptador per saber quanta aigua proporcionen, amb lo qual es pot fer l’estudi de les pèrdues per canonades En la resposta de l’ajuntament del 27/1/22 s’informa que des de l’ACA s’ha fet un anàlisis dels tres pous del municipi. El pou de 230m no contemplava cap nivell de nitrats i uns nivells molt baixos de Sulfats. Des de l’ACA es proposa fer un estudi hidrogeològic per comprovar la potencialitat i característiques del nivell calcari que capta el pou profund. Si la possibilitat de captació és suficient es podria reproduir un altre pou de més de 200m 25.- Què s’ha fet de tot això? S’ha fet aquest nou pou anunciat el gener del 2022? Sembla que es va fer i no va trobar aigua. 26.- S’ha fet aquest estudi hidrogeològic dels pous? Què ens diu? 27.- Sabem el cens dels pous de tot el municipi, inclosos els particulars, i de quins s’agafa aigua i en quina quantitat? Segons l’informe de CONGIAC del 2022, respecte als dipòsits, un el Dipòsit Vell del Pujol , d’una capacitat de 2.000m3 situat a la cota 633 msnm al nucli de La Llacuna, alimenta el nucli de La Llacuna per gravetat, el dipòsit és d’una antiguitat considerable i seria recomanable assegurar la seva estanquitat i solidesa estructural. 28.- S’han arreglat aquestes deficiències per antiguitat del Dipòsit Vell del Pujol? 29.- Que aporten cadascun dels pous citats? El que sabem, pels consums generats durant aquests anys, son les xifres de litres diàries que es necessitarien subministrar pel conjunt de pous per abastir les necessitats dels consums (i apart es pot saber les fuites per canonades que s’han d’afegir al rendiment que els pous han de tenir) 2020 153.805 l/dia 2021 156.309 l/dia 2022 155.386 l/dia 2023 173.391 l/dia 2024 (Oct 23 – Set 24) 175.567 l/dia I en aquest moment (11/24), segons darreres notícies, sembla que el pou de Rofes no dona aigua. En resposta de l’ajuntament del 22/11/23 se’ns diu: “Per pal·liar la situació i millorar la qualitat de l’aigua de boca en el futur, ja que hem de recordar que la Llacuna no està connectada a l’ATL (Aigües Ter. Llobregat) i l’aigua que tenim és dels pous actuals, s’ha obtingut una subvenció de l’ACA per la cerca i estudi de noves captacions i la seva connexió a la cerca d’abastiment. Amb aquesta subvenció està previst fer un pou a tres-cents metres de profunditat per obtenir l’aigua no afectada per Nitrats.” 30.- S’ha rebut aquesta subvenció per fer aquest pou citat el 2023? La previsió d’inici dels treballs de prospecció i estudi amb seguiment de l’Agència Catalana de l’Aigua és pel primer semestre de 2024, amb l’objectiu d’obtenir una aigua de millor qualitat. Recentment, s’ha decidit fer un nou pou tal com es diu en aquest Decret Aprovat inicialment pel Decret d’Alcaldia d’aquest Ajuntament en data 4 de juliol de 2024, la memòria valorada del sondeig d’investigació d’una nova captació d’aigua subterrània al municipi de La Llacuna. 31.- És el mateix pou citat el 2023? Si ho és, quan es calcula que es podrà posar en marxa aquest nou pou? A febrer del 25, sembla que està decidit fer aquest pou a Les Vilates i començarà en breu. La Llacuna està a uns 615 msnm, cosa que s’ha de tenir en compte a l’hora de fer un pou nou que tingui possibilitats de trobar aigua, encara que l’aqüífer no sembla que sigui un llac sinó que possiblement té embossaments d’aigua i per tant es pot trobar aigua en un lloc i a pocs metres un altre pou no trobar-ne. En l’informe fet per CONGIAC, signat el gener 2022, es diu que en la inspecció de sanitat del febrer del 2020 hi han varies no conformitats i incompliments que haurien de ser corregits, per exemple cita que no s’havien fet la neteja anual dels dipòsits, no s’havien definit els perímetres dels pous, mancava ventilació, sobreeixidors i en aquesta data no es disposava informació sobre la legalització de les instal·lacions 32.- S’han arreglat aquestes deficiències per poder tenir legalitzades les instal·lacions? C.- Mines 33.- La mina de l’aigua de la piscina, d’on ve aquesta aigua? 33a.- Perquè no es fa servir per aigua de consum pel poble? D.- Fonts Naturals 34.- S’han censat les fonts i s’ha posat la informació de si és potable i es va actualitzant en uns QR? E.- Aqüífers. Cal que la delimitació dels aqüífers de Catalunya estiguin ben identificat i delimitats. Les actuals delimitacions son insuficients(E:1/250.000) i caldria fer un gran esforç tècnic i econòmic per delimitar a escales 1:10.000 i 1:25000. (CCiF) 35.- L’Aqüífer Carme Capellades està ben identificat i delimitat? Està delimitat a escala 1:25000? Perquè la delimitació que consta als estatuts de la JCUACC és molt poc precisa. 36.- Quins municipis estan dins l’àrea d’influència de l’aqüífer i, per tant, tenen dret a l’accés a la seva aigua? El piezòmetre utilitzat com a referència, per saber exactament les reserves de l’aqüífer és l’anomenat Carme-Cementiri. Actualment sabem que, segons darreres dades, l’aqüífer entra en estat de Prealerta al entrar als 323 msnm, en estat d’Alerta al entrar a 319 i en estat d’Excepcionalitat en entrar a 315 msnm. La bassa de Capellades, un bon indicador del grau de sequera L'estat de l'estany situat al costat del Museu Molí Paperer de Capellades permet saber quin és l'estat de l'aqüífer. Quan la bassa es troba plena significa que tenim bones reserves d'aigua subterrània i que s'està fent una bona gestió dels usos i les demandes d'aquest recurs limitat. Per tant, ara més que mai, cal fer un ús responsable de l'aigua. Per això des de la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Carme Capellades es vol reiterar que tots els habitants i usuaris compleixin amb les limitacions previstes en el Pla Especial de Sequera i facin un ús el més restrictiu possible de l’aigua. 37.- Quina quantitat d’aigua es drena de l’aqüífer diàriament? 37a.- Quina quantitat d’aigua drena cada municipi que té accés a l’Aqüífer? De tota manera sabem que Igualada, tot i no estar en el perímetre que delimita l’Aqüífer Carme Capellades agafa aigua, d’Aigües de Rigat, que extreu l’aigua de l’aqüífer. Fins fa poc Igualada n’agafava el 80% de l’aigua que sortia de l’aqüífer. Per tant tot i tenir ja aigua provinent de la Llosa del Cavall, com que l’ha de pagar agafa aigua de l’aqüífer, molt més barata o gratis i continua explotant l’Aqüífer. Ara només n’hi deixen agafar el 50% de l’aigua que consumeix. Sembla que Aigües de Rigat de La Pobla de Claramunt està en alguna manera controlada per l’ACA i sembla que alimenta una gran explotació agrícola de La Torre de Claramunt. A part l’antiga paperera de Mediona, ara no productora sinó només transformadora del paper s’ha de saber quin tipus de contracte té respecte a la utilització de l’aigua. Per tot això. 37b.- Aquestes son unes situacions particulars que s’han de revisar i fixar quina quantitat d’aigua tenen dret a agafar de l’aqüífer? 38.- Quins municipis estan a la JCUACC? Una instància del GLA del 12/2/21, preguntava si es participava regularment i es tractava el problema de l’aigua a La Llacuna a la Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme Capellades En la resposta de l’Ajuntament del 27/1/22 es diu que: “L’Ajuntament participa com a membre de la JCUACC a les reunions habituals”, La veritat és que sembla que fins ara fa 4 anys (2021) l’Ajuntament de La Llacuna no anava a les reunions de la JCUACC 39.- Totes les captacions que tenim, a La Llacuna, son captacions de l’aqüífer? Perquè nosaltres estem en la unitat d’explotació 02 Aqüífer Carme Capellades i, per tant ens hem de subministrar de l’aigua de l’aqüífer i dels pous que el drenen. 40.- Com es tracta el problema de contaminació i gestió de l’aigua de La Llacuna a la Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme Capellades? En instància presentada pel GLA el 25/2/22 ja es demanava fer un seguiment i aplicar les propostes de millora del Pla Director de la JCUACC de pròxima aparició. Però no sabem si s’ha presentat aquest Pla i què diu En una altre instància del GLA del 6/3/23 ja es reiterava: 40a.- Volem disposar del Pla Director de l’Aqüífer Carme Capellades que havia d’estar enllestit l’estiu del 2022. 41.- En alguns municipis ja s’està aplicant un sistema de regeneració i recàrrega dels aqüífers, estem al dia d’aquest tema? Segons notícia periodística, cal tenir en compte que, des de finals de 2019, la conca d’Òdena (sud de la comarca de l’Anoia) disposa del proveïment addicional des de l’embassament de la Llosa del Cavall, Igualada quedarà connectada a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i rebrà l’aigua provinent de la Llosa del Cavall. Aquest canvi, que serà efectiu a partir del proper 1 de gener del 2020 ha de permetre incrementar la garantia i la qualitat de l’aigua que arriba a Igualada, atesa la situació de sobreexplotació que pateix l’aqüífer Carme-Capellades. L’alcalde d’Igualada, també ha destacat que “l’aigua de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica. La seva duresa és molt inferior a la de l’aqüífer i això farà mitigar la presencia de la calç que molts ciutadans detecten a les canonades i als filtres de casa”. 42.- Perquè nosaltres, a La Llacuna, encara patim aquesta presència de calç en l’aigua que utilitzem que és un dels grans problemes pels que rebenten les canonades en dipositar-se molta calç i fer taps ? Si la capital i molts pobles de l’Anoia rebran (o reben) aigua del Ter Llobregat i/o de La Llosa del Cavall i no es sobreexplota l’aqüífer Carme Capellades, 43.- Si no es sobreexplota l’aqüífer, perquè a La Llacuna no agafem més aigua de l’aqüífer fent nous pous? Si l’ACA o ATLl gestionen l’abastament d’aigua potable en alta del sistema Ter Llobregat i s’encarrega de la captació, potabilització i distribució de l’aigua potable fins els dipòsits de capçalera municipals i controlen l’aqüífer, 44.- Perquè no son l’ACA o ATLl els que paguin les aportacions i l’arribada de l’aigua als nostres dipòsits de capçalera, en lloc de tenir que pagar nosaltres cisternes per abastir-nos? Fonts oficial diuen (19/2/25) que han iniciat converses amb ATLl per què subministri aigua a la Llacuna. F.- Altres sistemes d’abastament d’aigua Des del 2018 ja es pot fer, segons paraules de Ramón Folch Guillen executiu d’AGBAR, la reutilització de les aigües depurades. Segurament és el millor sistema d’estalvi d’aigua. Alguns son sistemes que s’han d’aplicar a nivell de país, però altres poden ser perfectament utilitzats a nivell local, com: 45.- Per què no es fa la reutilització de l’aigua, per exemple de pluja, carregant dipòsits, ni que sigui per aigua sanitària?. En resposta del 23/11/21, a la instància del GLA del 25/10/21, respecte a la EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) “L’Alcalde explica que ja ha estat adjudicat el projecte d’execució del nucli de La Llacuna, que no inclou Rofes, i que s’ha de construir en un lloc que tingui bon accés” 46.- Quines aigües depurarà la depuradora que s’està construint a La Llacuna, només les de La LLacuna? 47.- Es farà una reutilització de l’aigua depurada per aigua sanitària, per exemple? Voldríem que se’ns contestessin aquestes preguntes que son molt clares per tal de veure quina és la situació de l’aigua al poble i ja avancem que en el successiu tractarem els temes de la contaminació a La Llacuna i de la gestió que es fa i si tot es pot fer millor. Si voleu conèixer millor les preguntes que es fan, podeu clicar aquest enllaç i trobareu les mateixes preguntes amb una explicació més detallada i amb aportacions documentals, per exemple del Congrés Catalunya i Futur, que completen el text de la instància. Atentament Joan Guarch en nom de la Comissió de l’aigua de Catalunya Proposa 25/2/2025
Volem saber una colla de preguntes sobre el tema del consum d’aigua a La Llacuna 1.- Quin consum d’aigua domèstica, municipal, hi ha a La Llacuna en litres per persona i dia? Consum d’aigua en M3/any Any habitants Xarxa domèstica Activitats econòmiques Total 2023 946 48.823 m3/any 14.467 63.294 2020 48.109 8.030 56.139 Malgrat que pel 2020 hi han altres dades de l’estudi del CONGIAC Abonats 735 67848 Sense especificar quins son consumits per la xarxa domèstica i quins per activitats econòmiques Per altre banda el nombre d’abonats no vol dir nombre d’habitants) I aquestes dades, no tenen en compte la quantitat d’aigua embotellada consumida pels habitants de La Llacuna que han de fer-ho per la contaminació de l’aigua domèstica que surt per les aixetes de les cases i, per tant son unes dades inexactes. 2. Perquè hi ha aquestes xifres tan dispars el 2020, segons l’ajuntament 56.139 o segons CONGIAC 67.848? També tenim tots els consums d’aigua a La Llacuna segons les dades oficials de l’ACA en les que considera dos tipus de despesa el del Consum Domèstic i el consum d’activitats econòmiques i volem saber: Habitants domèstic econòmiques Total 2015 883 46355 7798 54153 2014 906 47254 28630 (?) 75884 2013 934 34943 20854 (?) 55797 2012 928 40180 4594 44774 En aquestes dades observem que hi ha dues dades desproporcionades, dels anys 2014 i 2013 amb unes quantitats d’aigua d’activitats econòmiques molt elevades amb aquestes xifres 3. Perquè es van produir aquestes xifres d’act. Econòmiques el 2013 i 2014 tan altes? Per altra banda veiem que les dades de l’ACA per l’any 2023 son: 2023 952 48827 14467 63294 2022 942 46959 9757 56716 el consum d’activitats econòmiques del darrer any 2023 s’ha incrementat gairebé un 50% (en concret un 48,27%) respecte al 2022, sense que en tinguem explicació del perquè ha passat 4. perquè aquest augment de les act. Econòmiques de quasi un 50% en un any de sequera? Per altra banda dintre les activitats econòmiques no s’especifica quin és el consum pels diferents sectors, industries, comerços, pagesia i ramaderia. En el moment de fer aquest estudi no sabem quin és el preu de l’aigua per activitats econòmiques i quin és el preu de l’ús domèstic si és que tenen preus diferents. Per tant queden obertes les preguntes 5.- Qui fixa el preu al consumidor de l’aigua domèstica i a quin preu es paga? 5a.- Sabem quin preu tenen les diferents activitats econòmiques: Quanta aigua gasten les industries del poble? A quin preu paguen l’aigua? Quanta aigua gasten els comerços del poble? A quin preu paguen l’aigua? Tenim pagesos que utilitzen aigua? Quanta aigua gasten els pagesos (regadius)? A quin preu paguen l’aigua? (si els regadius son importants s’han de modernitzar i optimitzar) Quanta aigua gasten els ramaders? A quin preu paguen l’aigua? Apunts sobre la legislació que actua sobre l’aigua: El cicle urbà de l’aigua comprèn el conjunt d’accions que s’esdevenen entre la captació d’aigua del medi per a un ús d’abastament a una població o a un conjunt de poblacions i el retorn de l’aigua al medi un cop utilitzada en aquest consum urbà. És a dir, la captació d’aigua del medi, el tractament o la potabilització, l’adducció en alta fins als dipòsits de capçalera de les xarxes de distribució, la distribució en baixa, el consum, l’evacuació de les aigües residuals o el sanejament en baixa, la conducció en alta de les aigües residuals, la depuració de les aigües residuals i el retorn al medi de les aigües residuals un cop depurades. Per això cal saber que el principi a tenir en compte és que l’aigua no es compra. En el preu de l’aigua el que es paga son tots els serveis necessaris (anunciats en el cicle de l’aigua) perquè l’aigua arriba al destí al que ha d’arribar i les aigües residuals tornin al medi un cop depurades. I com que hi ha destins i reciclatges diferents hi ha preus diferents de l’aigua. El preu de l’aigua el fixa l’ACA i cada sector, per exemple en un municipi, té el seu preu. Una altra observació que cal fer és quins son els Consums Bàsics segons la llei que en regula l’ús. 6.- Sabem quin és el consum bàsic segons la llei que regeix el seu ús? L’article 2.15 del Text Refós de la Legislació en Matèria d’Aigües diu textualment: 2.15. Consum bàsic: el volum d'aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d'una persona en un context social determinat. La Disposició Addicional 1 diu textualment: 1. Als efectes del que estableix l'article 2.15, es fixa un consum bàsic de cent litres per persona i dia. La dotació bàsica d'aigua per habitatge és de nou metres cúbics mensuals. 7.- Sabem com es calcula la població base d’un municipi per fer els càlculs oportuns de consum domèstic? En el consum domèstic d’aigua d’un municipi cal tenir presents el que diu el Text Refós de la Llei d’Aigües sobre la població . Textualment diu: Art. 2.17. Població: a) Població permanent d'un municipi o nucli de població: el nombre d'habitants residents a cada municipi o nucli de població segons el padró municipal d'habitants. Segons el cens de població a La Llacuna, el 2023, hi havia 952 habitants. b) Població estacional d'un municipi o un nucli de població: la capacitat d'acolliment de cada municipi o nucli de població afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hosteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d'acord amb la taula d'equivalències següent: b.1) Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència. b.2) Hotels i pensions: un habitant per plaça. b.3) Càmpings: 2,5 habitants per unitat d'acampada, d'acord amb la capacitat nominal del càmping. b.4) Altres instal·lacions d'alberg: un habitant per plaça d'allotjament. c) Població estacional ponderada d'un municipi o nucli de població: la que resulta d'aplicar la proporció d'estacionalitat 0,4 a la població estacional calculada segons la definició de la lletra b). 7a. Quin és aquests cens de b1,b2, b3 i b4 aquí a La Llacuna? d) Població base d'un municipi o un nucli de població: la que resulta de la suma de la població permanent i la població estacional ponderada. Per aconseguir un estricte control de la despesa caldria implantar comptadors de telelectura pels abonats a tot el poble, 8.- S’han implantat comptadors de telelectura pels abonats a tot el poble o està previst de fer-ho? De moment sembla que no s’han implantat i no se sap si es previst de fer-ho 4.2.c. L’àrea metropolitana de Barcelona té un consum de dotació domèstica d’aigua de les més baixes del món, però encara es pot fer un estalvi, per exemple no utilitzant l’aigua per beure com a aigua sanitària, sabent utilitzar les aigües depurades. 9.- S’utilitzaran, a La Llacuna, aigües depurades com a aigua sanitària, enlloc d’utilitzar l’aigua per beure, amb la posada en funcionament de la depuradora? Com a Consum hem de tenir en compte els dipòsits d’aigua reservats a incendis. 10.- Volem saber el cens de tots els dipòsits del municipi, censats per cos d’Agents Forestals i, per tant quants dipòsits hi ha? 11. I volem saber d’on prové l’aigua que omple les basses per fer front als incendis i quina capacitat té cada bassa? Un altre tema que s’ha de tractar és la Cessió d’aigües a Miralles: 12.- Quins acords hi ha?, Com ho retribueixen? Sembla que aquest acord es va fer fa anys quan a La Llacuna no teníem problemes amb l’aigua i Miralles si. Aquest problema s’haurà de resoldre en un acord entre tots els municipis afectats en la zona de l’aqüífer Carme Capellades doncs en aquests moments s’han de reconduir els usos de l’aigua en tots aquests municipis afectats perquè ara mateix Igualada ja disposa d’aigua de La Llosa del Cavall però continua consumint aigua de l’aqüífer perquè li resulta més barata , però això amb l’increment de l’ús, s’ha de reconsiderar. A més en l’acord signat amb Miralles també hi va participar el Consell Comarcal i s’haurien d’aclarir totes les responsabilitats de tothom. Eficàcia en la distribució 13.- Quantes pèrdues tenim per canonades. Segons l’estudi tècnic sobre l’aigua fet per CONGIAC signat el gener del 2022, l’any 2020 es van subministrar 148.900m3 d’aigua a La Llacuna dels que només se’n van registrar 67.848m3 amb un rendiment per aquest any 2020 del 45,5%, per tant amb unes pèrdues del 54,5%, xifra estratosfèrica de pèrdues , per això és imprescindible cuidar la eficàcia en la distribució. En aquestes dades de CONGIAC tampoc hi ha coincidència amb les dades de consum total marcades per l’ACA que el 2020 van ser de 56.139m3. (què passa amb aquestes xifres?) 13a. Volem saber aquestes mateixes xifres de volum d’aigua subministrat els anys 2021, 2022, i 2023 per saber el percentatge de fuites enregistrades aquests anys. Segons les conclusions del CCiF en quan a eficàcia en la distribució: 4.3.a. Caldria una auditoria periòdica i obligatòria al respecte. S’ha d’aconseguir augmentar substancialment l’eficàcia en la distribució, evitant les pèrdues. Les pèrdues no son tantes. Les ciutats millors en aquest sentit son les que tenen pèrdues del 10%. 14.- Es fa una auditoria periòdica i obligatòria al respecte? No ho sabem. 15.- “Quin pla d’actuacions i calendari d’execució es vol desenvolupar per a la mitigació de les fuites (superiors al 50%) a la xarxa de distribució en baixa de l’aigua de boca.? En resposta de l’ajuntament del 27/1/22 a la instància del GLA del 12/1/22 es diu: S’ha tramitat la sol·licitud del recurs de la Xarxa de Governs Locals de la Diputació de Barcelona, per l’elaboració d’un nou Pla Director que inclourà la realització de l’inventari de la xarxa existent i la diagnosi del seu estat, per tal de poder prendre les mesures adients en relació a les fuites.” En aquest moment encara no sabem el contingut d’aquest Pla Director i tal com es diu, de la realització d’aquest inventari i la diagnosi del seu estat. En la darrera instància també es preguntava: 16.- Volem conèixer, per a valorar i fer-ne un seguiment, la data prevista de finalització de l’estudi i previsió de continuïtat pel que fa a la posada en marxa de les accions correctores corresponents” Havent rebut una resposta el 22/11/23 (5 mesos després de la darrera pregunta) que deia textualment: “S’ha sol·licitat una subvenció a l’ACA amb l’objectiu concret de detectar i reparar les fuites presents a la xarxa municipal. Amb la finalitat d’optimitzar al màxim el funcionament de la xarxa hídrica, assegurant alhora un ús eficient dels recursos energètics necessaris per al sistema de bombeig dels pous. 16a S’ha rebut aquesta subvenció de l’ACA i en què s’ha empleat? El 1/1/24, el GLA tornava va fer una instància sobre el tema preguntant: 2.- Donat que el govern ha rebut més de 800 sol·licituds per reparar fuites d’aigua amb l’objectiu de millorar l’eficiència de la xarxa de distribució, voldríem saber si La Llacuna és un dels municipis que ho han sol·licitat? 16b.- De moment aquesta pregunta no ha tingut resposta i no sabem quantes subvencions s’han rebut per reparar fuites. El dijous, 27 juny 2024. 15:48. La Redacció AnoiaDiari publica el següent: La Diputació de Barcelona destinarà 9,1 milions d'euros a la millora de la xarxa d'abastament d'aigua als municipis de l'Anoia Dels 100 milions previstos en aquest pla, uns 9,1 arribaran a l'Anoia. Tots els municipis rebran, com a mínim, 100.000 euros. Els municipis més beneficiats són Santa Margarida de Montbui (816.000 €), la Torre de Claramunt (660.000 €), Vilanova del Camí (624.000 €), Piera (560.000 €), Capellades (553.000 €), Igualada (522.500 €), els Hostalets de Pierola (492.000 €), Calaf (492.000 €) i Cabrera d'Anoia (426.000 €). 17.- S’ha rebut, o quan es rebrà, aquest ajut de 100.000€, com a mínim, de la Diputació de BCN per millorar la xarxa de distribució de l’aigua (renovació de canonades, , mecanismes automàtics de regulació de la pressió...)? Perquè a hores d’ara no sabem exactament si 18.- Es fan controls de tots els trams (barris de Rofes, Ventanell,...)? En resposta de l’ajuntament del 27/1/22 a la instància del GLA del 12/1/22 es diu: “Actualment s’ha canviat tota la xarxa de Rofes, en el marc de les subvencions PUOSC". Sabem que s’han posat comptadors a l’inici dels ramals distribuïdors a diferents indrets el que fa que es puguin detectar amb més fiabilitat les fuites d’aquell tram. També sabem que s’han posat detectors de canvis de pressió de l’aigua als diferents trams per saber les possibles incidències per aquest motiu, però no en tenim el detall del que s’ha fet. Creiem que en aquest moment amb aquests mesures tenim unes pèrdues d’aigua per les canonades del 32%, lo que és una millora considerable de un temps enrere però, considerant que encara, pels motius que es vulgui, els veïns tenen que comprar, pagant, botelles d’aigua i que hem de demanar, pagant (o nosaltres o l’ACA o la Diputació, és igual) encara camions cisterna per omplir els dipòsits municipals, aquest percentatge de fuites no és acceptable. En aquest tema també cal preguntar-se: 18a.- S’ha pensat en una gestió avançada de les fuites per millorar l’eficiència hídrica? Ja hem vist en les conclusions del CCiF que les poblacions millors amb menys fuites per les canonades estan en un 10%, que és on hauríem d’arribar. 19.- Com s’ha gestionat l’aprovació d’un Pla d’Emergència i Estalvi davant la Sequera, en el Ple del 18/9/24 i quin contingut té? No sabem què és el que s’ha fet d’aquets Pla Voldríem que se’ns contestessin aquestes preguntes que son molt clares per tal de començar a veure quina és la situació de l’aigua al poble i ja avancem que en el successiu tractarem els temes de l’abastament d’aigua, de la contaminació a La Llacuna i de la gestió que es fa i si tot es pot fer millor. Si voleu conèixer millor les preguntes que es fan, podeu clicar aquest enllaç i trobareu les mateixes preguntes amb una explicació més detallada i amb aportacions documentals, per exemple del Congrés Catalunya i Futur, que completen el text de la instància. Atentament Joan Guarch en nom de la Comissió de l’aigua de Catalunya Proposa 30/12/2024
