Cada cop més gent ens estem fent la pregunta de perquè els acord de Govern acorden dos anys de paràlisis en la confrontació imprescindible perquè el Procés avanci cap a la independència. Estàvem tan capficats en que era necessari que Junts i Esquerra s’entenguessin  per no malmetre l’èxit electoral del 14 de febrer que no vam parar prou atenció a la lletra petita de l’acord. O no tant petita. Potser perquè va ser una proposta de la CUP o potser perquè ja els anava bé als altres dos partits, el cas és que amb aquest parèntesi de dos anys posaven les bases a quelcom que ara vivim amb una gran frustració, com una paràlisi autoimposada que ningú ens demanava.

Mentre tant Sánchez es permet perdonar-nos la vida al mateix temps que anuncia als quatre vents que no hi haurà ni amnistia ni referèndum d’autodeterminació. Aragonès s’asseu a la mateixa taula del rei d’Espanya i el Tribunal de Comptes segueix arruïnant famílies.  I els partits? Bé, un cop recol·locats la majoria dels seus quadres en llocs de govern, es dediquen a gestionar l’autonomia.

És evident que no vam votar per la independència més del 52 per cent per arribar a això. La situació s’agreuja perquè el aparells comunicatius dels partits i els seus entorns d’opinadors llancen discursos contradictoris; assenyalen el desànim de la ciutadania i al mateix temps desqualifiquen les posicions  i les actituds fermes dels que no ens deixem entabanar.

Volem assenyalar tres qüestions que no deixen lloc al desànim:

La primera, que fins ara s’han aconseguit moltes fites que ni ens imaginàvem. Que els enemics del procés tant a Madrid com a Catalunya estan immersos en greus  contradiccions. I pel que fa a l’acció exterior ha permès recollir uns fruits que superen les expectatives i encara les superaran més. En definitiva que mai havíem estat tan a la vora del que es el nostre objectiu final.

Lo segona qüestió que volem assenyalar és que tot el que hem aconseguit ha estat fet  gràcies a la mobilització popular amb accions directes o bé obligant a que els partits es moguessin en la bona direcció.

Tercer. facin el que facin el partits la independència arribarà en el moment que com afirma el document “Preparem-nos” del Consell per la República “les eines de sobiranització estiguin desplegades i presents en tots els punts clau del territori”.

Són tres raons que no ens permeten caure en la temptació del desànim. Una de les coses que més preocupen al enemic és que el procés no té res de “suflé”. Estan comprovant que quan algú abraça la independència ja és per sempre. Per tant des de Catalunya Proposa us enviem tots els ànims possibles i també us animem a que us autoorganitzeu com intentem fer nosaltres. Si mantenim la tensió  arribarà un moment precipitador. Estem segurs que el més important està a les nostres mans.

Catalunya Proposa