El canvi de govern realitzat per Pedro Sánchez el passat 7 de juliol deixa clar quines són les intencions del cap del govern espanyol respecte Catalunya. El trasllat d’Iceta a l’irrellevant ministeri de Cultura amb el conseqüent cabreig de l’interessat no ens sap gens de greu, però s’ha produït perquè fins ara, anés on anés, a l’Iceta se li preguntava sobre Catalunya i, digués el que digués, el conflicte català apareixia l’endemà a les portades dels diaris. La confirmació d’aquesta estratègia la vam tenir el la primera roda de premsa mantinguda per la nova ministra  portaveu Isabel Rodríguez: no va contestar a si la Comissió bilateral Generalitat-Estat es reuniria aquest juliol  i també es va negar a respondre sobre si el Consell de Ministres presentarà recurs al Tribunal Constitucional contra el Fons del Govern per pagar el Tribunal de Contes. I com si fos l’Arrimadas quan encara estava al Parlament de Catalunya li vam sentir dir: “Catalunya es mereix que li parlem en altres termes”...i va seguir fent comentaris sobre economia i industria.

Pretenen esborrar el Procés del mapa comunicatiu i seguiran. El més greu és que des de Catalunya molts del que haurien de mantenir viu l’ 1 d’octubre també estan parlant d’altres coses i donen ales als que volen enterrar les reivindicacions catalanes. Si, si ! Em refereixo al Govern català que s’ha pres dos anys de vacances i a les grans organitzacions civils del país que semblen haver donat el seu consentiment a Pere Aragonés i el seus Consellers.

Ens quedem amb el diagnòstic expressat per la consellera Clara Ponsatí quan en una entrevista recent afirmava que només avançarem cap a la independència quan els que maneguen l’Estat Espanyol vegin que Catalunya és ingovernable. Un diagnòstic i una consigna. Portar-la a la pràctica està a les nostres mans.



Catalunya Proposa