Sobre la detenció del President Puigdemont s’han escrit moltíssimes notícies de vegades amb continguts contradictoris. I amb el pas dels dies, la dimensió dels fets i les incògnites que els envolten no paren de créixer tot i l’intent de relegar-los per part dels mitjans de comunicació de Madrid utilitzant l’erupció del volcà de La Palma com a tapadora. L’escàndol ha anat adquirint unes dimensions que donen la raó al President Puigdemont quan al moment d’abandonar la presó italiana va afirmar davant dels periodistes que Espanya no perd cap oportunitat de fer el ridícul.
Hi ha moltes coses per aclarir: Per què abans que l’avió en que viatjava el President arribés al seu destí i pogués saltar alarma per la seva presència, policies italians arribats de Roma ja s’havien situat estratègicament per l’aeroport? Per què la representació de l’advocacia de l’Estat Espanyol a Brussel·les havia comunicat al Tribunal General de la Unió Europea que l’ordre de recerca i captura estava retirada i des del Tribunal Suprem es manté que això no es veritat? Per què l’alta judicatura madrilenya intenta fer el llit al Govern Espanyol de forma descarada actuant sense informar-lo? fins a quin punt és obsessiu i maliciós l’espionatge a que les clavegueres de l’Estat sotmeten a Carles Puigdemont...
Suposem que amb el pas dels dies algunes d’aquestes preguntes es podran anar responent. Però mentrestant volem ressaltar tres o quatre coses que s’han fet evidents aquests últims dies i que demostren que el Procés segueix viu tot i els comentaris pessimistes i les crítiques negatives que es publiquen de manera sistemàtica i moltes vegades interessada.
El primer que volem assenyalar és la resposta que vam viure el mateix dia de la detenció a les portes dels ajuntaments de Catalunya. La capacitat de convocatòria immediata que va mostrar aquesta mobilització ens diu per on han d’anar les coses quan es convoqui una mobilització definitiva amb la finalitat d’ ocupar terreny.
La segona qüestió que volem destacar és que el President Puigdemont que també és expresident de Catalunya i eurodiputat, va expressar de forma clara que estava allà com a President del Consell per la República. A poques setmanes de la constitució definitiva de l’Assemblea de Representants, l’opció del President indica el paper cabdal que ha de tenir aquest organisme en el futur immediat.
La detenció de Sardenya i la gran repercussió que ha tingut en els mitjans internacionals, ha estat un cop de puny a l’estomac de la caríssima campanya que el Govern Espanyol ha desplegat a l’estranger amb motiu dels indults, intentant introduir un missatge de “normalitat” entre Espanya i Catalunya.
I finalment, el trasllat urgent i complicat del President Aragonés i membres del Govern a Sardenya, les seves trobades amb el President Puigdemont i les declaracions de líders d’Esquerra, de Junts i de la CUP durant el dies posteriors a la detenció, ens parlen que si bé les diferències polítiques poden ser importants, en un moment de crisis tot l’independentisme s’agrupa en el mateix bàndol. És una realitat de la que tothom hauria de prendre nota.
Catalunya Proposa
