En aprovar els pressupostos del senyor Sánchez pel 2021 Esquerra Republicana i el PDeCAT es van haver d’empassar bastants gripaus com per exemple haver d’aprovar l’increment de la partida de la Casa Real en mig milió d’euros i l’augment d’un 4,6% de la despesa en Defensa, que va ser elevada a 9.409 milions d’euros. En temps de plena pandèmia aquestes xifres van resultar ser colpidores.

El gran argument utilitzat per aquests partits per justificar el seu suport al Govern del senyor Sánchez va ser que el contingut d’aquells pressupostos era el primer gran pas per acabar amb el deute històric i amb la injustícia econòmica que any rere any el govern espanyol cometia amb Catalunya. Es prometia una gran inversió per aquest any -2.300 milions- i a més Esquerra acordava l’establiment d’una clàusula de compliment d’aquestes inversions i la creació d’un Comitè de Seguiment per assegurar-les.

Doncs bé, un cop transcorregut el primer mig any i segons certifica la Conselleria d’Economia les inversions van pitjor que mai. L’Estat només ha executat a Catalunya el 13,1 % del total pressupostat. Aquesta xifra ridícula es torna insultant si tenim en compte que en el transcurs d’aquests primers mesos, a Madrid ja s’ha executat el 37 % i Catalunya és el territori autonòmic  o s’ha gastat menys percentatge.

Esquerra acaba de donar llum verda als pressupostos pel 2022 del PSOE i de Podemos una vegada més  sense posar l’accent en la continuació del expol.li fiscal i en  l’incompliment i l’estafa pressupostària que s’està perpetrant mes darrera mes  davant dels seus propis nassos a Catalunya.

Per contra ha posat sobre la taula un condició segons la qual el Govern espanyol s’obligaria  a atorgar un quota al català en la futura llei audiovisual cosa que no ha estat confirmada pel PSOE que s’ha limitat a dir que negociarien “una via para proteger las lenguas oficiales”. Només faltaria!

La protecció de la nostra llengua és una qüestió capital per la pervivència i l’enfortiment de la nació catalana. Però posar al davant aquesta qüestió tan sensible, per la qual hem de lluitar al màxim, per tapar-ne una altre absolutament central a l’hora d’aprovar els Pressupostos com és la  qüestió econòmica, és una trampa de mal gust que es fa a l’opinió pública catalana.

Evidentment això ho sap el President Sánchez que després que Rufian manifestés el seu suport, en sortir del Congrés li ha donat un copet a l’esquena.  

Catalunya Proposa