Sense anar més enrere això ja ho patim especialment des de la nomenada Guerra de Successió, quan el rei Borbó Felip V de Castella, va ser destituït per les autoritats catalanes, per incompliment de les constitucions catalanes que havia jurat complir, (ens sona totes les promeses que ha fet al llarg de la història l’Estat espanyol, en aquell moment regne de Castella, i que després no han complert?) i a conseqüència d’això el principat de Catalunya, lliurement, va decidir nomenar l’Arxiduc Carles com a nou sobirà de Catalunya. Aquesta decisió, absolutament legítima de la corona catalano aragonesa que era un estat independent del de Castella, va sublevar el Borbó que declarà la guerra a Catalunya amb el final de la victòria i sotmetiment per les armes de Catalunya el 1714. Amb la seva victòria s’aguditzen un sens fi de prohibicions i d’imposicions castellanes sobre Catalunya i la seva població, entre elles la prohibició d’usar el català en cap àmbit social, fins i tot en la parla quotidiana. I això s’ha repetit durant tres cents anys, la darrera d’elles amb la sublevació (una altra més) militar feixista de Franco només fa 85 anys i de la que encara hi ha molta gent viva que l’ha patida. Aquestes prohibicions del català i imposicions del castellà han afectat molt la ciutadania catalana que porta gravat aquesta imposició dictatorial al moll de l’os i, conseqüentment és molt sensible a aquestes imposicions. Per això una denúncia que vol imposar un 50% de castellà en ensenyament en detriment del català resulta tan sensible al poble català que l’identifica amb imposicions dictatorials i feixistes, absolutament condemnables al nostre país i en ple segle XXI.

Però és que a més hi ha un altre tema molt important i que resulta que ha sigut ningunejat, que en parlarem en el proper article.

Catalunya Proposa