El President va exposar molt bé les condicions amb les que donaria suport a una investidura de P. Sanchez.

Però, en definitiva, el que s’està plantejant, en aquests moments, son dos models de país, molt clars i diferents,  per resumir-ho ràpid, un és un model de país carpetovetònic, anclat al passat,  terriblement retrògrada i feixistoide , etc, i un altre model de país avançat, obert, progressista, innovador i democràtic.

El que crec que els hi hem de proposar, nosaltres, als socialistes i progressistes i en definitiva demòcrates espanyols, i amb el que tots podem estar-hi d’acord, és invitar a PP i VOX a recluir-se en les seves catacumbes i que els demòcrates espanyols s’incorporin al projecte avançat que defensem els catalans  i els territoris de l’actual Espanya, que vulguin, s’independentitzin i els acollirem (com en altres temps de la nostra història) en una confederació, o manera territorial que decidim, i abandonin tant feixisme i anacronisme.

I que cada territori comencin a fer referèndums d’independència, com els de l’1-O a casa seva.

I amb tots els que vulgui formem la Confederació de Repúbliques Catalano Ibèrica. Com abans la Confederació Catalano (T)Arregonesa formada en el seu temps per Catalunya, (T)Aragó, PPVV, Illes, Sardenya, Sicilia i Nàpols. Potser amb una proposta així els hi fotem un veritable mal de cap.

Seria una solució perfectament democràtica en la que decidiria la població de cada territori i acabem amb tots els feixistes espanyols que es quedin el nom d’Espanya ben confitat (i tot els seu deute també). Perquè, en realitat, aquest és el problema que té Espanya, i també el nostre perquè ens aixafen amb la repressió de la força, però si ho plantegem democràticament guanyem.

És una visió que li dona la volta a la situació, així serien ells els que decidirien ser feixistes i retrògrades o, també serien ells els independistes, progressites i lliures però independentistes. Han de triar.

En un moment determinat aquesta pot ser una proposta formal  a cada autonomia espanyola sobre la que s’haurien de definir i, com a mínim, quedaria la proposta formalment feta per a la posteritat i que ningú pugui dir que se’ls ha exclòs, perquè seria el tan famós “el cafè per a tothom” però aquest cop a favor dels independentistes i la democràcia.

A més pot ser una proposta molt seria de cara  a les esferes internacionals.

En conya, en conya, però cal pensar-hi.

Joan Guarch

Catalunya Proposa



27/9/23