El Diu que el Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Pere Aragonès, s’obre a negociar que la independència no sigui l’única opció d’un referèndum pactat. Que la ciutadania decideixi lliurament. Vaja el president ja estudia terceres vies.
Cada dia assistim a una rebaixa més en les exigències sobiranistes d’ERC. Ja van fer una proposta en ponència política congressual en la qual per guanyar un suposat referèndum pactat amb l’Estat espanyol es necessitaria si més no el 55% dels vots afirmatius. Encara estic intentant entendre per què un vot unionista val més que un vot independentista. Però si ho diu ERC...
Una altra gran idea del president Aragonès va ser crear un consell acadèmic independent, que havia de fer una proposta d’acord de claredat, format per personatges com Astrid Barrio. A hores d’ara no estic al cas de si s’ha formalitzat algun tipus d’acord de claredat.
Junqueras i Aragonès no van necessitar gaire temps per menystenir l’1-O i acabar passant a representar la marca blanca del PSOE-155 a Catalunya. Això son fets i penso que és poc opinable. Que lluny queda aquella sessió d’investidura en la qual el president Aragonès ens va dir que ell venia a fer la independència.
El que és difícil d’entendre és que després de fer polítiques de desmobilització de l’independentisme descarades, la qual cosa els està portant a uns pèssims resultats electorals, encara tinguin com a primer objectiu la investidura de Pedro Sánchez.
El que és patètic és l’intent de capitalitzar la negociació amb el govern “en funcions” més progressista de la història sobre l’amnistia i l‘autodeterminació. Han tingut 4 anys per negociar amb el PSOE-155 i el resultat ha estat donar-los-hi tot el suport sense cap contrapartida. Si, ERC et dirà que amb la taula de diàleg han aconseguit grans èxits com els indults dels primers espases del sobiranisme però tots sabem que la pressió de la Unió europea hi tingut molt més pes que els de Junqueras. En qualsevol cas on no hem vist cap esforç real és en la defensa dels independentistes de base, els del carrer, que estan immersos en multitud de processos judicials amb condemnes ja dictades i amb les acusacions particulars dels mossos d’esquadra com la cirereta dels pastís.
Fa riure observar ERC amb el pas canviat en veure que el President legítim Carles Puigdemont és qui protagonitza les negociacions amb els espanyols “progressistes” perquè l’atzar li ha donat 4 o 5 vots que son l’objecte de desig de Sánchez per mantenir la seva quota de poder. Els vots d’ERC no preocupen a ningú perquè ja estan assegurats.
No sé com acabarà tot aquest afer, suposo que en noves eleccions, però el paper d’estrassa d’ERC ja s’ha consumat.
Joan Carles Roca
Catalunya Proposa
9/10/23
