Per analitzar amb rigor que és el que ha passat amb la qüestió de l’aeroport cal que ens fem sobretot dues preguntes:
La primera es: Com és que des de AENA i per tant des del Govern de l’Estat s’atreveixen a fer una proposta al Govern Català que comporta com a premissa inevitable infringir la normativa europea en matèria mediambiental, en una qüestió tan delicada com la reserva d’un espai natural?
I la segona pregunta és: Com és que et ve un individu a fer una proposta que implica que el teu Govern transgredeixi de forma explicita les normatives mediambientals europees i no l’envies a fer punyetes en aquell mateix moment.
Per respondre correctament a la primera pregunta només cal fixar-se amb els protagonistes d’aquesta oferta enverinada que ens va arribar des de Madrid. D’una part el president de AENA Maurici Lucena que ha viscut sempre, per cert molt bé, defensant els interessos del PSOE en tots càrrecs que ha ocupat. L’altre protagonista ha estat l’actual ministressa d’Obres Públiques que en haver estat durant anys alcaldessa de Gavà representa una part absolutament interessada i bel·ligerant contra la utilització plena de la pista muntanya de l’aeroport i per tant obliga a desballestar la zona protegida si volem que el Prat rebi avions grans. I en tercer lloc Pedro Sánchez que des de fa temps intenta desgastar el govern català amb declaracions i trampes perquè aquest arribi desgastat a la taula de negociacions i pensant que quan arribi la votació dels seus pressupostos ja a es traurà un altre as de la mànega.
Des del primer minut en que el Govern no va tallar de socarrell la proposta enverinada d’aquests tres trilers polítics, des del moments en que acceptava que el debat transcendís a l’opinió pública el Govern del President Aragonès i del vicepresident Puigneró entrava en una fase de desgast assegurat perquè Catalunya és sense dubte el territori peninsular amb més consciència mediambiental i perquè aquest assumpte de l’aeroport arrastra importants interessos econòmics contraposats.
Al marge de com acabi finalment aquest assumpte de l’aeroport el desgast de la imatge del Govern Català ja l’han aconseguit. Tenim un govern d’incauts? O com ens permet dir el Diccionari de Sinònims i Antònims, un govern d’ingenus, de càndids, de “bonafès”, de confiats, de crèduls...
Catalunya Proposa
