Davant la situació d’incertesa en l’elecció de President de la Generalitat, cadascú dona les culpes a altres. Mare meva, així no anem enlloc!

Aquests darrers dies hem llegit algun titular periodístic que diu que si hi ha repetició electoral no hi haurà un sol culpable, se suposa que dels partits, però a mi em sembla que aquesta lectura de la situació no és pas encertada, perquè els resultats electorals son els que son i, cada partit defensa la posició pel que l’han votat els seus votants i, per tant, cal negociar prou bé, precisament per no trair la seva voluntat, i essent l’elecció del màxim responsable de la política del país, cal ser molt rigorós i això no és gens fàcil de fer. O, és que en moltes situacions de la vida quotidiana no tenim que negociar posicions dispars de la ciutadania i, moltes vegades, és difícil arribar a enteses, perquè defensem posicions molt maximalistes, en les que creiem que som nosaltres els que tenim la veritat i , perquè hem de cedir en alguna cosa?

Doncs apliquem-ho al camp de la política d’un país sencer. No és gens fàcil. Per tant, que no s’arribi a un acord per investir President i tenir que tornar a convocar eleccions, pot ser una manera que la ciutadania atorgui un resultat molt més clar en aquest atzucac. I això no és tant catastròfic, sinó relativament normal en democràcia, és més, cada cop crec que serà més freqüent precisament per la complexitat d’opinions diferents sobre la manera de conduir un país.

I amb tot això, els periodistes, amb visions estretes, només fan que embolicar encara més a la ciutadania i no ajuden gens a arribar a acords i, per tant, també en tenen una part de responsabilitat.

Per descomptat, els polítics tenen molta més responsabilitat perquè per això estan en política i per tant els toca ser els que més esforç han de fer per trobar solucions. Però si analitzem els resultats electorals veurem que hi ha blocs de partits que responen clarament a blocs d’opinió ciutadana. Aquí no cal ser molt espavilats per veure-ho.

Bloc espanyolista de dreta radical franquista i extrema dreta feixista:

PP, i VOX: 15 + 11 diputats. I si afegim l’extrema dreta “dita” catalana AC, 2. Total 26 + 2 = 28. El 20,7%

Bloc espanyolista, unionista, suposadament progressista, Partit Socialista Espanyol a Catalunya i En Comú Podem: 42 + 6. Total 48. El 35,5%

Bloc Independentista: Junts, ERC i CUP, 35 + 20 + 4 Total 59. El 43,7%

Bé, doncs ja veiem per quins blocs s’ha decantat majoritàriament la ciutadania i, a pesar del mal resultat independentista és el bloc que rep més suport enfront dels altres dos. Però no n’hi ha prou per decidir per on caurà la balança per elegir President. Amb aquests resultats cap bloc té la majoria absoluta i qualsevol pacte entre integrants de blocs diferents pot ser molt dolós.

I la clau de tot plegat també la té la pròpia ciutadania. I aquí vull fer algunes observacions.

En general aquí i a Europa ens lamentem de l’auge de l’extrema dreta, però resulta que els resultats que treuen és perquè la ciutadania els ha votat. A tot arreu, tant les dretes com les esquerres democràtiques s’han burocratitzat tant i han fomentat tant les partitocràcies que la ciutadania ja n’està tipa i es deixa enlluernar per propostes diferents i que se surten d’aquest anquilosament polític i cau innocentment en mans dels embaucadors feixistes o filofeixistes que no solament no resoldran res a curt termini sinó que a llarg controlaran tots els poders estatals tal com va passar amb el nazisme a Alemanya que també van arribar al poder guanyant eleccions. I ja en sabem els resultats. Però com que d’això fa tants anys, la majoria de la ciutadania no ho ha viscut i no en té aquest record. Això és el que ens proposen els partits de la dreta espanyolista franquista i feixista.

I perquè la ciutadania ha votat els partits del bloc unionista “progressista”?, doncs per ser suau crec que uns perquè realment es creuen que son partits progressistes i, alguns encara recorden la magnifica aportació del PSCatalà dels anys del President Maragall i encara en son nostàlgics i uns altres perquè estan dubtosos, però l’independentisme no els ha sabut captar cap a les seves posicions perquè francament han fet un paper galdós en la direcció de les institucions aquest darrers anys i davant d’això creuen, innocentment, que el bloc unionista “progressista”, podrà aportar millors resultats en el govern. Però recordem que el PSEaC va votar el 155 en contra de Catalunya.

Finalment, analitzem el bloc independentista. Perquè ha tret tan malts resultats? Simplement perquè s’ho ha guanyat a pols per lo malament que ho han sabut fer darrerament.

En els darrers anys des del 2015 fins el 2021 s’ha vist que una majoria de la ciutadania catalana ha votat per la independència del país. Perquè ara no ha estat així? Una afirmació extensament compartida diu que els votants independentistes no han deixat de ser independentistes sinó, simplement, que estan desil·lusionats per les baralles entre partits independentistes i per la inoperància en els programes indepes. I per això s’han abstingut en les votacions. I pot ser si que és per això, però com es supera aquest abstencionisme?

És difícil respondre a això en poques línies i perquè no volem ser creguts en que tenim la solució, però la primera cosa que han de fer és anar units en una llista única de l’independentisme o si més no que les candidatures independentistes adoptin un programa comú, en una possible repetició d’eleccions.

1.- Hem de reivindicar que volem una República i que abjurem del Rei i de tota la monarquia, repressora de Catalunya des de fa 500 anys i, especialment d’ençà el 1714 i actualment després del discurs reial del 3-O.

2.- Com que han reprimit el referèndum d’independència del 1-O, si volen que es faci des de la seva legalitat, volem la realització d’un referèndum d’autodeterminació acordat, com a manifestació indiscutible de la voluntat del poble català de declarar la independència.

3.- Volem un sistema fiscal propi de Catalunya, però que ha de ser la base del possible sistema fiscal propi en els primers moments de la independència, no una simple millora dins l’estat espanyol. Hem de recaptar nosaltres tots els impostos. Aquesta és la singularitat.

4.- Hem d’exercir la nostra sobirania en qualsevol tema que la societat plantegi a resoldre, especialment el català. No com fins ara que hem cedit en gairebé tot, baixant-nos els pantalons davant qualsevol imposició dels aparells estatals espanyols.

Fa temps els espanyols deien que per ser una nació s’havien de tenir 4 coses pròpies: un Rei, un exèrcit, una moneda i una llengua. I resulta que comencen a deixar de ser una nació perquè de moment ja no tenen moneda pròpia i nosaltres no volem Monarquia i reivindiquem una República, no volem exèrcit i defensarem la sobirania sobre la nostra llengua.

Davant d’aquestes circumstàncies hem d’analitzar perquè l’independentisme ha perdut tants diputats i l’unionisme n’ha guanyat molts. Doncs perquè molts independentistes s’han abstingut de votar i amb aquesta decisió, sense que els unionistes, en números absoluts, hagin tinguts gaires vots més, proporcionalment amb molts menys vots independentistes, els unionistes han guanyat molts més diputats i el resultat és que hem regalat miserablement la majoria del nostre Parlament als partits antiindependentistes, enemics de la nostra nació perquè no cal repassar gaire la història, només cal veure, ara, l’actuació il·legal de la justícia espanyola contra l’amnistia. Només amb això en tenim prou per independitzar-nos.

I aquesta abstenció és la responsabilitat que té la ciutadania. Quants menys vots independentistes menys diputats i, més diputats pels unionistes.

A les properes esperem que els partits vagin units i facin una proposta més engrescadora amb un programa comú pel país. I amb això, encara que sigui votant amb el nas tapat, tornem a votar independentista perquè si ens tornem a abstenir els hi continuarem regalant el país als unionistes.

Esperem que periodistes, polítics i ciutadania assumim les nostres responsabilitats per tornar a portar el país cap a la independència.

Joan Guarch

Catalunya Proposa

24/6/24