Aquests darrers dies només fan que circular notícies, i falses notícies, que escampen que s’està tancant el pacte del PSEaC i ERC, que el President Puigdemont vindrà i el detindran, etc., totes contra el President Puigdemont, la realitat és que volen sembrar tots els dubtes possibles sobre el President perquè saben que és l’únic dirigent que pot aixecar l’independentisme.

El que es cert és que l’independentisme està en el moment més baix des de fa 14 anys, però precisament per això els fa por perquè a partir d’ara no hi haurà qui pari l’evolució de l’independentisme cap a la victòria final. I ara ho farem bé i acabarem.

I això començarà tan si hi ha investidura d’Illa, del propi Puigdemont o hi ha repetició electoral.

Puigdemont és l’únic polític que té al cap tot el país i fins i tot gran part de la política, com a mínim europea (i això vol dir política internacional).

I en canvi l’evidència és que l’estat espanyol està en una greu crisi institucional que el porta cap a un estat fallit.

Mirem-ne unes quantes coses.

Crisi de la Monarquia. El mediocre fatxa del Rei té quantitat de problemes personals i familiars, que si divorci (que amaguen tant com poden) corrupció en tota la família que ja va començar amb el gran estafador del seu pare i continuen amb els innombrables membres de tota la família, que continua havent de celebrar els títols de princesa de Girona, fora de Girona, aquest any a Lloret per la fermesa de l’Alcalde, Lluc Salellas en no permetre que es celebri a Girona, i no tenen cap força en obligar a fer-ho a Girona, etc.

Crisi monumental en la judicatura espanyola, que fins ara ha estat el darrer baluard del franquisme i que s’està desintegrant a marxes forçades (encara que això no vol dir que sigui en quatre dies), però han tingut que aguantar la llei de l’Amnistia i tindran que amnistiar a tots els catalans del procés inculpats perquè han retorçat els fets i les lleis per retardar-ho tot el possible; Crisi al Tribunal Suprem perquè en un moment o altre Europa invalidarà el judici als polítics del procés perquè va ser el mateix tribunal en primera i darrera instància i això està prohibit per llei; crisi que es comença a manifestar per les discrepàncies entre els propis jutges espanyols que comencen a defensar criteris jurídics diferents entre ells en un mateix cas; o bé comencen a no poder fer el que volen, com en el cas del Tsunami que el jutge Castellón va pensar, com sempre, que podia fer el que volgués perquè a ells (els jutges) ningú els podia parar els peus i va fer la gran relliscada de presentar la demanda de pròrroga de la causa un dia fora de termini i no han tingut més remei que declarar-la nul·la i han tingut que amnistiar els encausats, ni més ni menys que per terrorisme. I això encara continuarà, per desgràcia pel patiment dels afectats, però continuarà i tindran que aplicar la llei.



Crisi en les institucions de Govern. N’hi ha molts símptomes però no cal anar gaire lluny i només hem de veure el cas que afecta a Begoña Gómez, dona del president Sanchez que acabarà malament per a ell o, com a mínim, molt tocat i per tant afeblit i que per aquest cas de corrupció no tindrà el recolzament europeu i dins de l’estat tampoc. També podem veure la crisi entre PP i Vox, realment per una qüestió menor però que ja està afeblint els governs fatxes de comunitats importants per nosaltres com el País Valencià o Les Illes, apart d’altres comunitats. I també tot el follón que tenen amb la demanda de finançament singular que enfrontarà, un cop més, totes les comunitats i que no concediran perquè sinó Ñ fa fallida econòmica, etc.

Crisi espanyola a la UE. Perquè tots els errors jurídics fan que els tribunals europeus hagin de sentenciar contra els tribunals espanyols, encara que això no agrada gens a la UE perquè Ñ és un país massa gran perquè es declari en fallida del tipus que sigui, ja sigui jurídica o econòmica o simplement en dos temes que semblen menors com son l’acceptació de l’acta d’eurodiputat de Toni Comin a la que ara li han negat però que el TJUE ja va fer jurisprudència i tronarà a atorgar-li la credencial; o els debat sobre l’acceptació del català com a llengua oficial que sembla que amb els nous vicepresidents elegits hi ha molta més comprensió en acceptar-ho amb l’agreujant que Ciudadanos han pràcticament desaparegut del Parlament europeu i no podran emprenyar en aquest sentit i això encendrà espurnes a Ñ, etc., etc.

Bé tampoc serem exhaustius i deixarem que molts d’aquest afers vagin fent el seu curs inexorable, però la feina feta fins ara pels parlamentaris catalans ha estat molt bona i no s’ha de deixar.

En tots aquest àmbits l’independentisme ha de definir la seva estratègia i provocant enfrontaments per afeblir en tot el possible l’unionisme i guanyar totes les batalles possibles.

I això entronca amb el que dèiem al començament, la por que els fa el President Puigdemont, perquè saben que ni tan sols detenint-lo pararan la seva força.

I encara no ha dit res del que vol proposar.

Com que no som endevins no sabem que ens proposarà, però en un proper article direm quina és la nostra opinió del que creiem que s’ha de fer i si li serveix al President, ni que sigui una mica, ja haurem contribuït al ressorgiment del país, que això és el que passarà i el que temen els unionistes que passi.

Aquesta és la seva por!!

Com que més avall no podem estar, només podem tirar cap amunt i és el moment del ressorgiment definitiu cap a la nostra independència.

Joan Guarch i Calvet

Catalunya Proposa

18/7/2024