Ahir a Catalunya del Nord, el President Puigdemont va declarar solemnement que pensa enfrontar-se a l’Estat Espanyol i al cop d’estat judicial i vindrà tan si hi ha investidura d’Illa, com si no n’hi ha i anem a la repetició electoral.
I aquesta és una decisió importantíssima i transcendental que en absolut no podem prendre a la lleugera, i clarifica l’embolicat panorama polític actual i el simplifica absolutament.
A partir d’aquí l’independentisme nomé té dos camins.
1r. ERC fa Illa President de la Generalitat.
ERC està en un embolic majúscul per saber què ha de fer per sortir del merder que ella mateixa s’ha creat.
El desgraciat incident dels cartells dels Maragall i la nefasta actuació en el (des)govern de la Generalitat d’aquests darrers anys, han fet que tot el prestigi que volia mantenir de partit immaculat i eficient, hagi caigut fet miques i tot això li passa factura perquè els independentistes no som tan beneits per creure’ns, ara, segons què.
Si al final pacte amb Illa, que es manifestava a favor del 155 i contra l’independentisme, cap del partit del PSEaC que no compleix mai les promeses que fa per Catalunya, però ERC ho fa, principalment pel seu partit, però no pel país, pensant en mantenir les butaques de gran part dels seus militants als càrrecs del sotsgovern, per continuar alimentant el partit i tenir un temps més per sortir de la seva crítica situació actual, en realitat serà la seva defunció com a partit independentista per molts temps sinó per sempre.
I això és una mala notícia per tot l’independentisme.
Però el que canvia és que per a la investidura d’Illa el President Puigdemont ja ha dit que tornarà per ser-hi i això, malgrat sigui elegit Illa, és un canvi fonamental.
Amb Puigdemont plenament decidit a enfrontar-se a l’Estat Espanyol, malgrat pugui ser detingut, denunciant a la UE i al món el cop d’estat de la judicatura que ara no necessita els militars Tejero i Armada, sinó que l’encapçalen els jutges Marchena i Lamela, està posant l’EE contra les cordes i això obre una segona possibilitat
2.- ERC no pacte amb Illa i anem a la repetició electoral
Per aquestes noves eleccions Puigdemont ha manifestat que farà la campanya a Catalunya, i només pot deixar clar un sol programa polític
A.- Liderar una candidatura unitària, Entesa per la República
Perquè estem en una lluita d’alliberament nacional, Puigdemont ha de convidar a participar, en aquesta candidatura unitària, tots els actors polítics independentistes, els tres partits i recolzats per totes les entitats. Que vagin a la llista els millors i les noves cares emergents dels partits i els millors ciutadans no adscrits i això, per ERC, no serà una aposta perdedora sinó la seva única oportunitat de jugar un paper decent i no es desprestigiarà més, perquè estarà a la llista guanyadora.
I tot l’independentisme hi guanyarem.
B.- programa de mínims consensuat amb tothom, per la sobirania del país, amb el compromís de construir les millors estructures d’estat en cada sector i definint el que volem fer com a país sobirà amb projectes legislatius sobre cada sector i governant com a sobirans des del primer dia, perquè tothom pugui veure que el que proposem és el millor per a tota la ciutadania.
C.- Crida a la participació i signatura del programa
Fent un crit a la participació i denunciant l’abstenció que no ens porta enlloc i així evitem que els unionistes tinguin percentualment, més vots i diputats. Amb quest programa signat per tot l’independentisme els ciutadans ens engrescarem de nou perquè veurem que tots van junts i comprometent-s’hi per escrit i podrem creure que ara sí que va de veritat.
D.- I un cop guanyades les eleccions, creant tots els grups de treball necessaris en cada sector, legislant i governant millor per tot el país que qualsevol unionista i demostrant que en un període curt de temps tornarem a posar el país en el grup de nacions capdavanteres de la UE. I en aquest programa s’hi poden incloure tots els punts que creguin oportú i/o necessaris afegir.
Tot tan complicat i en definitiva, tan senzill de fer si deixem personalismes i partidismes al costat perquè no ens porten enlloc.
Som-hi!! perquè s’han teixit les circumstàncies oportunes per posar l’EE en una situació perdedora.
Ara és un dels “momentus” que esperàvem, això no s’acaba d’un dia per l’altre però comença avui!
Joan Guarch i Calvet
Catalunya Proposa
28/7/2024