La nefasta actuació, com a govern de la Generalitat, d’ERC aquesta darrers anys amb un nivell absolutament mediocre en les seves actuacions i un tarannà partidista en les seves decisions, va fer que els votants independentistes s’abstinguessin massivament en les darreres eleccions de la Generalitat i això ha comportat que proporcionalment els socialistes hagin guanyat i els ha possibilitat d’accedir a la presidència de la Generalitat. Per rematar-ho ERC ha fet costat al partit del PSEaC, i els ha donat els vots dels seus diputats. Un partit defensor acèrrim de l’aplicació del 155 i de la minimització del castellà, amb l’acceptació de l’aplicació del 25% dels castellà en moltes escoles a expenses de la utilització del català com a llengua vehicular com fins ara i amb el seu líder utilitzant el castellà abastament en tots els seus mítings de campanya, etc., etc., etc.
Fixem-nos que, de totes maneres, la composició actual del Parlament, considerant que ERC fos un partit independentista, encara, pesi a tot, seria clarament independentista:
Partits de dreta feixista i extrema dreta espanyola i catalana
PP 15 Vox 11 i AC 2 = 28 diputats
Partits unionistes suposadament d’esquerra
PSEaC 42 i ECP 6 = 48 diputats
Partits independentistes (abans de la rendició d’ERC)
Junts 35, ERC 20, CUP 4 = 59
És a dir que tot i l’abstenció el Parlament és (era) clarament independentista, si no fos per la traïció d’ERC.
Però ERC ho ha fet, clarament pensant en la defensa del seu partit i el manteniment dels seus càrrecs i poltrones, i deixant de banda el país.
Un cop escenificada la traïció, què ha de fer l’independentisme?, doncs iniciar una nova fase cap a la nostra independència d’un país corrupte, retrograda, feixista, repressor i, en definitiva, antidemocràtic.
Crec que s’ha de fer dues coses. La primera és estar alerta per expressar al carrer la denúncia de qualsevol actuació unionista que reafirmi aquest caràcter anticatalà en que es defineix l’EE i, la segona, iniciar una sistemàtica, exhaustiva i excel·lent re construcció del país, definint, des de la òptica de la nostra sobirania, el què fer en cadascun dels sectors socials ens els que s’ha de sustentar la nostra actuació social i política arreu del país i i en tots els sectors i així explicarem a tota la ciutadania com de millor, que els corruptes i feixistes espanyols, sabem gestionar un país en bé de TOTA la ciutadania.
I aquesta reconstrucció s’ha de fer a consciència implicant totes les entitats independentistes, des de l’ANC, passant pel Consell de la República i tantes altres, a la ciutadania i als millors experts en cada tema i consensuant les millors solucions pel bé de la nostra població. I això es pot fer des de les bases del territori fins a les màximes aportacions a nivell de tot el país.
Per tant, a partir d’ara, la primera oportunitat d’expressar la nostra determinació ens la dona la celebració de la nostra diada nacional de l’11 de setembre d’enguany.
Demostrem al món que la nostra determinació és absoluta. Sortim massivament al carrer.
Au! Som-hi!
Joan Guarch
Catalunya Proposa
12 d’Agost de 2024
