Aquests dies estem veient una baralla, que sembla de carrer, entre diferents grups d’ERC. ERC que semblava el partit pulcre, immaculat, que no patia cap dels problemes que patien els altres partits i ara resulta que es barallen entre si, en disputes de baixa estofa, i donen un espectacle impresentable.
I aquesta és una molt mala notícia per l’independentisme perquè en ERC hi confiaven molts independentistes de socarrel pel seu tarannà progressista i d’esquerres i en la seva història i, especialment, en el seu fundador Francesc Macià. I tota aquesta aureola de partit seriós i confiable se’n ha anat a fer punyetes amb l’actuació dels seus dirigents actuals i, com dèiem una mala notícia per l’independentisme que, no podrà tornar a confiar en aquestes dirigents actuals.
Anem a pams. En el títol de l’article volem deixar clar que l’actuació més denigrant és la del President del partit Oriol Junqueras atacant a tort i a dret als companys del partit. I per ser encara pitjor dient que ell no en sabia res de la execrable línia B del partit al·ludint que la van muntar quan ell era a la presó i quan va sortir no en va saber res de res. Mare meva!, es pensa que la gent, (i per tant els seus companys), ens ho podem creure? Ja fa molt de temps que ha sortit de la presó, suficient per assabentar-se totalment de com funcionava el partit i, per tant, poder acabar amb aquesta actuació de la línia B i no ho ha fet, per tant ara, no vingui amb ximpleries. Perquè si hem de creure que no en sabia res encara potser és pitjor, perquè vol dir que d’una actuació tant greu, no assabentar-se’n, demostra que és un incompetent i no ens podem permetre tenir incompetents dirigint un partit independentista.
Plegui, senyor Junqueras perquè ja va demostrar el seu caràcter incompetent o col·laboracionista amb les forces unionistes, quan l’1-O era l’encarregat de posar en marxa totes les infraestructures pel futur govern independentista i no ho va fer. Només amb aquests dos episodis de la seva carrera ja queda clar que l’independentisme no pot confiar de cap manera amb vostè. Conseqüentment tampoc hi han de confiar els seus companys en l’elecció de President del partit en el proper congrés.
Necessitem que ERC canvií la seva direcció i també que entengui que no es pot pactar amb unionistes com el PSOE a no ser que aconsegueixi millores indiscutibles pel país en el seu camí a la independència i, per això, no es poden baixar els pantalons com repetidament han fet en totes les propostes que els hi han plantejat i que ells han incomplert tirant-se-les a l’esquena.
Esperem que tots els militants del seu partit, especialment aquells que van votar, recentment, de no pactar amb el PSEaC, per donar-los-hi la Presidència de la Generalitat, acabin escollint una altre direcció que no sigui la seva ni tampoc la que ha governat desastrosament tant el seu partit com el país des del govern de la Generalitat passada i no es dediquin, a partir d’ara, a tirar-se els plats pel cap amb les altres formacions independentistes.
Per arribar a la independència, deixint-se d’ideologies i anem tots units fins arribar-hi. Tal com diu el Gonzalo Boye en el seu article del dilluns 23 a El Nacional: “L’Ordre dels factors” i que els recomano i el poden trobar a: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/ordre-factors_1287354_102.html, i que acaba així:
“El moviment independentista català no pot permetre que l'extrema dreta o el federalisme mal gestionat defineixin el seu futur. Si el veritable objectiu és assolir la sobirania, l'esquerra ha d'abandonar la il·lusió d'un federalisme que només beneficia els seus adversaris i centrar-se en la independència. Només llavors, en un escenari de plena sobirania, serà possible obrir el debat ideològic sobre com governar el nou Estat. Primer la independència; després les diferències ideològiques. Aquest és l'ordre dels factors que garantirà l'èxit de l'autodeterminació.”
Companys d’ERC, triïn candidatures no continuistes, renovin la direcció, tornin a fer fort el partit, canviïn de tàctica criticant altres independentistes i vagin units perquè ens necessitem tots, sinó no ho aconseguirem.
Joan Guarch
Catalunya Proposa
24/9/24
