Aquest dies s’està posant sobre la taula el paper que jugaran tan l’ANC, amb l’aprovació del seu nou Full de Ruta, com el Consell de la República amb la propera renovació del seu Govern i del seu President.
D’aquestes dues entitats se n’ha dit de tot. Des que no tenen sentit i no tenen cap paper fins que s’haurien de fusionar i actuar plegades.
El que és evident és que son les úniques dues entitats que poden representar millor a la ciutadania i, solament per això, els hi hem de donar tot els nostre recolzament.
Perquè, el procés cap a la independència del país no el poden liderar els partits polítics, que evidentment son importants, però en una democràcia estan concebuts per enfrontar-se entre ells per intentar “imposar” les seves posicions i això sempre porta a lluites entre ells, per tan estan destinats a enfrontar-se no pas a lluitar conjuntament per obtenir només un únic objectiu, en el nostre cas la independència del país.
Estem en un procés d’alliberament nacional en el que tots hem de remar conjuntament, braç a braç.
I per aconseguir aquest objectiu la ciutadania ha de prendre consciència del seu paper fonamental, és la qui ha de decidir com serà el nou país. I per això ha d’agafar les regnes del procés i començar , tema a tema decidint com volem que sigui governat cadascun d’ells. Per això s’ha de muntar Comissions ciutadanes que han de començar des del territori concret enfocant els problemes concrets de cada tema en aquell territori i aportant les seves posicions per a resoldre aquell tema. Evidentment aquest procés porta a saber col·laborar amb tots els actors implicats per tal de trobar les solucions que afavoreixin millor a tothom i porten també un procés d’aprenentatge de la gent a tractar els temes a ser conscients que no hi poden haver solucions màgiques ni úniques (les de cadascú) i que possiblement s’hauran de trobar solucions innovadores. Però tenim gent molt preparada i capaç de tirar endavant qualsevol tema que ens hàgim de plantejar. Falta que ens hi posem i que tinguem la seguretat que ho podrem fer. En aquest procés, la gent emprenyada amb les classes dirigents que hem tingut, ha de posar sobre la taula les seves crítiques, ha d’arremangar-se i treballar i manifestar públicament les seves posicions davant d’aquells que intentin imposar-nos solucions alienes al nostre país.
Aquest procés comença amb uns pocs i per la seva honradesa i bon treball van aconseguint que s’hi incorporin molts altres. I això suma i suma, tan en aquest tema com en aquell altre i així s’incrementa el nombre de ciutadans que fan seu el treball, iniciat per uns pocs però incrementat per molts altres, i per aquells que tracten un altre tema, del que jo no en soc tan expert però d’altres conciutadans si, i d’un altre i així de tots els temes i de tota la ciutadania. Aquest és el contingut que tindrà, al final, el procés cap el país que volem i a l’alliberament del país i la obtenció de la sobirania nacional.
Les solucions a les que arribem, no ens càpiga cap dubte que seran les del conjunt de tota la ciutadania que hi hagi participat i ens sorprendran a nosaltres mateixos per la excel·lència dels resultats.
Això és posar sobre la taula la meritocràcia de la gent per davant de la mediocritat, la col·laboració per davant de la intransigència i de la imposició per la força.
És un procés ràpid?, segur que no, però hem d’anar sabent en cada moment els resultats als que arribem i que proposem i així sabrem que anem avançant i segur que hi arribarem.
I en aquest procés les entitats ciutadanes com l’ANC i el Consell poden jugar un paper essencial organitzant la infraestructura d’aquest procés participatiu.
Els primers passos son feixucs i sembla que no hi arribarem mai, però amb constància i persistència s’hi va arribant.
Només falta començar.
Doncs
Au, som-hi!!!
Joan Guarch
27/01/2025
